Fa uns dies, a El matí de Catalunya Ràdio, Jordi González i Josep Cuní coincidien al mateix estudi. El primer, com a col·laborador de l'Ustrell, el segon, com a convidat. Dies després, s'ha produït a 3Cat la primera entrevista del Jordi al Josep. On? Al programa Col·lapse. "Situació difícil, en aquest moment, perquè una de les persones que millor pregunta en aquest país, seu a respondre", li diu González a Cuní. "I no en sé de respondre, jo, eh? Ves en compte que no et faci jo a tu les preguntes en un minut", comença responent Cuní.

Però ha respost, vaja si ha respost. Per exemple, sobre un dels moments televisius més icònics i coneguts de la història de TV3. Aquell dia, quan presentava i dirigia Els Matins, en el qual no va poder més, sentint què deien uns convidats, i va començar a donar cops damunt la taula i a cridar aquell inoblidable "Prou! Prou, prou, prou!"... Història de la televisió de Catalunya:
Com ell apunta, però, "no ens enganyem, és el 'Polònia' el que després converteix això en un hit". I té raó. Qui no recorda aquest moment del Polònia, amb el Queco Novell fent de Cuní, el Cesc Casanovas fent de Pilar Rahola, el Carlos Latre fent d'Hugo Chávez i el Toni Albà fent de rei Joan Carles, i acabant amb un rap?
Un dels moments més virals de TV3, que perseguirà Cuní per sempre. Una reacció que ja té 19 anys, va passar l'any 2007, en un cara a cara amb Pilar Rahola i votants i simpatitzants de Plataforma per Catalunya, de la qual n'ha parlat ara el presentador, que sorprèn per com ha definit aquell moment, un moment que "encara ara hi ha qui et diu pel carrer, de manera dissimulada: 'Prou, prou, prou!'". Però, què pensa ell de com va estar? "Per mi va ser un fracàs, perquè jo no controlava la situació"... "Et vas plantejar fins i tot, deixar el programa", recorda el Jordi. I el Cuní admet que aleshores, "vaig anar a veure el director (de TV3), Paco Escribano i li vaig dir: 'Paco, fins aquí hem arribat. La tele pública no s'ho pot permetre, TV3 no s'ho pot permetre, tu com a director no ho pots permetre i jo no ho puc permetre".

Què en va extreure de tot plegat? "D'aquella anècdota en vaig treure una conclusió i una lliçó: la intolerància dels radicals. I això, en aquests moments en que l'extrema dreta es fa notar des de tots els àmbits, s'ha de tenir molt present". Cuní veu com "hi ha un moment en que s'ha tibat tant la corda, s'ha descontrolat tant la situació, que t'acabes traint a tu mateix i acabes fent allò que t'havies compromès amb tu mateix que no podies fer. Perquè entenc que l'espectador mereix un respecte":
Una conversa indispensable entre dos dels presentadors més emblemàtics que hi ha hagut a TV3.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!