Una concursant mítica d'OT 2 revela que tres productors la van assetjar sexualment

El talent show més famós de la TV catalana segueix sent Operación triunfo. El van crear l'any 2001 Josep M. Mainat i els difunts Toni Cruz i Joan Ramon Mainat. Es fa tot des de Catalunya, abans l'Acadèmia era al costat del Park Güell i el plató a Sant Just Desvern i ara tot es fa des de Terrassa amb tot l'equip català. Va ser un èxit descomunal des del primer dia. Un quart de segle després no només se segueix emetent, ara OT 13 a Amazon Prime sinó que encara els concursants de fa 25 anys omplen programes de TV. No només les primeres espases com Aitana, David Bisbal o Manu Carrasco sinó amb cantants que omplen recintes menys grans però segueixen vivint de la música. Els que ho van tenir més complicat van ser els d'OT 2. L'any després a l'explosió, amb audiències de Rosa a Eurovisió del 88%, arriba el segon any a TVE amb un presentador molt fluix, Carlos Lozano, expectatives altíssimes i concursants recordats com Beth Rodergas, Elena Gadel, Manu Carrasco, Mai Meneses i una amb molta personalitat, Nika.

Nika és Mónica Rodríguez, madrilenya i tenia 22 anys quan va concursar i es va quedar a les portes de la final. Va ser la penúltima expulsada. Malgrat que no ser finalista els espectadors conserven un record inesborrable del seu carisma damunt dels escenaris, a banda de ser la més hipnòtica d'OT2, la més telegènica, i amb una veu que li ha permès encara ara definir-se com a artista, cantant i professora de ioga. Té 45 anys, separada després de deu anys de relació i amb una filla que es diu Estela i ha tornat a TV, programa Fiesta de Telecinco, per denunciar que en el món de la música hi ha tant o més assetjament sexual que al món de les actrius. A OT aniria bé impartit una altra assignatura: com afrontar productors musicals que utilitzen el seu poder per endur-se al llit a joves cantants.

Nika molt artista, molt telegènica i molt canviada, no té pèls a la llengua: "Cuando era más joven y empecé en la industria yo era mucho más radical, si veía algo que no me gustaba era tajante. Pero en los últimos años de mi vida han pasado cosas graves que me han hecho pasar por un estado de angustia, estaba desamparada en un momento en el que tenía que renacer de nuevo. Acababa de separarme, mi madre había fallecido... y no entiendo cómo puede haber gente que se aproveche de esa situación. Cuando empecé a sacar la cabeza comenzaron a llegar a mi vida productores y otras personas impresentables que me colocaron en situaciones muy complicadas. Que puedas estar necesitada de trabajar no significa que por ello tengas que acostarte con nadie. Si algo me ha enseñado mis 45 años, es a ser consciente de mi valor y a no dejarme pisotear por nadie".

"Lo que quiero es trabajar. Un productor, un manager y otro hombre vinieron a mi vida y tuvieron el mismo patrón. Tenía que proteger mi tiempo y mi dignidad. No quería acoastarme con ellos, no lo necesitaba, Mi canción la dedico a esos tres impresentables que representan parte de la industria musical. El poder nos mantiene invisibles, como mujer y como artista. Me frustré y al final he podido llegar  a la gente  a mi voz". De tanta ràbia surt la cançó Susi Okama. La lletra diu: "No os importaba mi debilidad, solo buscabais el premio final". Va passar no fa 25 anys sinó fa quatre dies. El Me too de Nika.