Yon González pertany a aquesta generació d'actors que van créixer davant d'una càmera sense pretendre convertir-se en celebritat, però van acabar marcant milions d'espectadors. La seva és una fama diferent: silenciosa, constant, més recolzada en la feina que en els focus. Potser per això sorprèn que, amb el pas dels anys, el seu nom continuï apareixent associat als inicis d'una actriu que ja és una superestrella internacional: Ana de Armas.
Va ser a El Internado, aquella sèrie de misteri que va marcar tota una generació, on tots dos van coincidir per primera vegada. La química entre el repartiment va ser clau per a l'èxit, però el pas del temps ha col·locat cadascun en universos molt diferents. Mentre ella protagonitza superproduccions a Hollywood, ell continua cultivant una carrera sòlida a Espanya, sense grans titulars, però amb projectes que funcionen i un públic que el segueix des de fa més de quinze anys.
El curiós és que, malgrat que l'imaginari col·lectiu tendeix a recrear aquesta etapa com si haguessin seguit en contacte o compartissin una amistat èpica, el propi actor es va encarregar fa poc de rebaixar expectatives. En una entrevista es va limitar a dir que fa “molts anys” que no sap res d'Ana de Armas. Cap drama: simplement dues carreres que van prendre camins diferents, com sol passar quan s'apaguen els llums del plató.
Yon González troba la seva primera oportunitat als Estats Units amb 'Velvet'
El contrast mediàtic, tanmateix, és inevitable. Ana de Armas, igual que Elsa Pataky en el seu dia, va construir un pont cap a Hollywood que pocs espanyols han aconseguit creuar. Yon González, en canvi, mai no ha mostrat obsessió per la indústria nord-americana. El seu és una altra cosa: sèries d'època, thrillers, drames intensos… un tipus de carrera que prioritza l'estabilitat sobre l'ambició desbocada. A més, sempre ha deixat clar que la seva vida privada no forma part de l'aparador: sense polèmiques, sense titulars forçats, sense sobreexposició.
Resulta refrescant, en realitat. En una indústria en què sembla imprescindible “creuar el bassal” per validar una carrera, Yon González demostra que l'èxit no sempre es mesura en catifes vermelles internacionals. El seu retorn a projectes potents i la seva constant presència en ficcions espanyoles demostren que continua sent un dels rostres més reconeixibles i volguts de l'audiovisual nacional.
Potser aquí rau el seu encant: en no intentar ser el que no és. En mantenir-se fidel a aquest perfil d'actor proper, discret i compromès amb el seu ofici. Perquè, al final, no tots els camins porten a Hollywood… i no tots els actors necessiten arribar-hi per transcendir. Alguns, com Yon González, ja van deixar empremta on va començar tot: en les històries que es queden per sempre en la memòria de l'espectador
Yon González ha fet el salt als Estats Units amb la seva versió de ‘Velvet’, la sèrie que va arrasar en audiències a Antena 3 amb Miguel Ángel Silvestre i Paula Echevarría. També amb produccions de Netflix, com ‘Les noies del cable’.