El món de la música és molt complicat, hi ha una gran competència i poques oportunitats. Són molts els artistes que lluiten amb molts esforç dia després de dia per mantenir-se a sobre dels escenaris i poder formar una dilatada carrera. La idea és viure d'això durant molts anys, però de vegades és una cosa efímera. Una prova d'això són els tantíssims artistes que apareixen en programes de televisió i que només uns quants aconsegueixen mantenir-se. Per exemple, Aitana o Lola Índigo, són els que més han triomfat de la famosa acadèmia en la nova generació.
David Bisbal també ha aconseguit desvincular-se completament de l'acadèmia que el va veure néixer i li va donar la gran oportunitat després de cantar en orquestres per tots els pobles d'Espanya. És un artista que ha aconseguit llaurar-se una important trajectòria a nivell internacional. Igual que Laura Pausini. Són artistes que no només són reconeguts al seu país d'origen, també a tot el món, especialment a Llatinoamèrica, on tenen un gran suport. Precisament, esmentem aquests dos cantants perquè ambdós han compartit escenari en alguna ocasió amb Tiziano Ferro.
Tiziano Ferro va arruïnar la seva carrera musical i la seva vida perquè no podia ser qui volia ser
L'italià ha viscut sempre una època molt dura, especialment des de la seva infantesa, en la qual va confessar que va patir bullying. A l'escola l'anomenaven "gras", "marieta" i "perdedor". Era un noi molt tímid que es refugiava al menjar porqueria per omplir aquests buits emocionals.
Ferro va aconseguir un notable èxit amb la música, però aquest reconeixement no li va portar cap felicitat, al contrari, problemes. Va començar a beure sense control. L'alcohol es va convertir en aquest refugi en el qual de petita era el menjar porqueria. La discogràfica i els seus productes no el van deixar mostrar-se tal com era. Ell va reconèixer la seva homosexualitat però en aquell moment és quan la seva carrera se'n va anar a l'aigua. A tots els seus videoclips s'envoltava de dones exuberants i l'obligaven a fingir relacions amb aquestes. "Gairebé sempre bevia sol", va confessar. "L'alcohol m'ajudava a no pensar, però també em feia desitjar la mort cada vegada més".
Es trobava totalment sol, no estimava la seva vida. Era algú que no volia ser, amb diners, però sol i sense identitat. La seva vida es va convertir en un infern i va començar a perdre-ho tot. Va acabar en una addicció destructiva.
L'italià va acudir a teràpia i finalment va aconseguir sortir d'aquell pou fosc i es va declarar obertament homosexual. Era el primer pas per ser qui volia ser. "Vaig deixar de veure aquesta part de mi com un monstre. Vaig decidir parlar, recuperar amics, i deixar d'amagar-me".
Ja no és un rostre conegut, però ha començat una nova vida de zero en la qual se sent molt més feliç i lliure.
