Dimarts, Cristóbal Soria criticava en directe el director i presentador d'El Chiringuito, Josep Pedrerol, quan després de l'excelsa exhibició de Leo Messi a les semifinals de Champions contra el Liverpool, el programa optava per donar-li veu als tertulians hiperventilats seguidors del Madrid. La bancada de l'esquerra pels espectadors, que sense que els caigués la cara de vergonya menystenien el gol estratosfèric de falta (el 3 a 0) dient que l'argentí havia fet falta prèvia i que el gol no hauria hagut de pujar al marcador.

chiringuito

Mega

"¡¡Pedrerol, esto parece 'El Chiringuito' de Liverpool!! ¿¿Cómo se puede venir aquí y empezar a hablar de puñetazos de Messi y no de por dónde ha entrado ese gol?? ¡¡Que se te va de las manos el programa, Pedrerol!!", li etziba irat el popular autor de ¿Dónde está CR7?. Però ja fa molt que la conversa televisiva esportiva de les mitjanits sembla més un acudit que una tertúlia assenyada. Els intents gens dissimulats del programa de fer polèmica de qualsevol cosa sovint cauen en el ridícul. Però el que s'ha viscut aquest dijous queda fora de tota lògica.

chiringuito coach

Mega

Sergi Ríos fa uns mesos que té nòmina d'El Chiringuito. És el coach motivacional. Amb tot el perill que suposa posar en una mateixa frase les paraules "coach" i "El Chiringuito". Després d'aparèixer per casualitat donant consells sobre com afrontar els èxits i els fracassos, Pedrerol va veure en ell la suficient força televisiva per entrar a formar part de la troupe habitual de personatges inclassificables que sovint provoquen vergonya aliena a l'audiència. I aquest dijous va analitzar el darrer estirabot de Neymar, quan es va encarar amb un aficionat després de perdre un títol amb el PSG:

"Te fuiste para brillar, estabas a la sombra de una estrella de verdad, y ahora solo encuentras oscuridad. No brillas en el ahora, no encuentras luz. Cuando te provocan y te ponen un espejo diciéndote que no brillas, reaccionas de esta manera". Vaja, com si Paulo Coelho hagués tingut una sobredosi de galetetes xineses de la sort. Però el pitjor encara havia d'arribar. Perquè el coach, esperonat pel que sigui que floti en l'ambient del plató d'El Chiringuito, comença a cantar el tema México de Julio Iglesias, en un dels moments més surrealistes —i ja és dir— de la història del programa. Per cert, el final de la seva intervenció, amb els col·laboradors del programa repetint la paraula "sosiego", és la cirereta psicotròpica del pastís:

Aquest divendres es veu que hi ha hagut molts espectadors que després de veure el programa no han estat capaços d'anar a treballar. Impossible recuperar-se de l'esglai: