El Barça femení 2025-2026 ens ha tornat a regalar als aficionats blaugrana una nova temporada descomunal, plena d'èxits, de bon joc, de gols i de títols. De fet, han guanyat els 4 títols als quals podien optar, inclosos la Lliga i una nova Champions. Un triomf incontestable davant l'Olympique de Lyon per 4 a 0, en una final que es va disputar a Oslo. D'entre totes les jugadores culers que van alçar el trofeu, entre la immensa alegria que hi havia damunt la gespa per part de les futbolistes de Pere Romeu, n'hi havia una que estava especialment contenta. Per què? Perquè la nova Champions la van guanyar justament a casa seva, al seu país, davant de la seva gent: l'extraordinària jugadora noruega Caroline Graham Hansen.
Com ella mateixa deia, "Champions of Europe. Again. Winning this trophy is always special, but doing it here, in Norway, makes it impossible to put into words. This one will stay with me forever. Ara el Barça també és casa. Un cop culer, culer per sempre". L'extrem blaugrana és una jugadora descomunal, i si no arriba a ser perquè ha coincidit en el temps i el vestidor amb dues cracs com Aitana Bonmatí o Alèxia Putellas, ja hauria guanyat alguna Pilota d'Or. Des que va arribar al Barça, ens ha enamorat als culers amb el seu joc. De caràcter reservat, no acostuma a obrir els seus sentiments ni a parlar de la seva vida, però ara ho ha fet en una conversa deliciosa en un programa molt recomanable de la Cadena SER, Llapis de memòria, on mitjançant diferents cançons, els convidats parlen de les seves vides, del seu passat, dels seus records i les seves vivències.
La tria musical de la Caroline té de tot i variat: 'Ja, vi elsker dette landet (Himne de Noruega)', 'Kingdom of Fear' de Cameron Whitcomb, 'Purple Hat' de Sofi Tukker, 'Miss Alissa' d'Eagles of Death Metal, 'Infinity 2008' de Guru Josh, 'Bad liar' d'Imagine Dragons, 'End Game' de Taylor Swift, Ed Sheeran i Future, 'That's What I Want' de Lil Nas X i 'Harder, better, faster, stronger' de Daft Punk. Unes cançons que li han servit a la noruega per parlar d'aspectes íntims de la seva vida, per exemple, que quan jugava al Wolfsburg alemany, per culpa de les lesions, es va plantejar plegar: ""Hi va haver un moment en què no gaudia del futbol i volia buscar-me una altra cosa que em fes sentir alegria". Però amb la seva arribada al Barça, el 2019, la felicitat també va arribar ("Em vaig sentir part del club des del primer moment. Vaig prendre la decisió correcta"). Revela que des de petita s'asseia a mirar els Clàssics davant del televisor mentre vestia a l'esquena el número 10 de Rivaldo.
Una Graham Hansen que ha parlat de la seva renovació:
I una Caroline que ni somiava de petita amb tot el que ha aconseguit al Barça: "Molts somnis que ara les nenes petites tenen s'han creat durant la meva carrera. Com podia tenir el somni de guanyar la Champions o anar amb la selecció quan era petita si no sabia ni que existien?". Fins i tot, la blaugrana ha confessat que de petita aspirava a ser científica "especialitzada en ossos polars" o, fins i tot, pilot de caces a l'exèrcit, com el seu tiet. Una noruega encantada de la vida de viure a Catalunya, i enamorada del seu paí, tot i que hi ha aspectes de la cultura mediterrània que li agraden més, com el menjar o la vida social: "A Noruega, la gent és més antisocial fins que se'n va el sol i la gent comença a beure".
Del seu país ha comentat curiositats com la tradició de menjar tacos els divendres i la fascinació dels noruecs pels llibres i les pel·lícules sobre crims. A què pot respondre aquest fenomen? Probablement, diu ella, al fet que al país escandinau tenen una criminalitat molt baixa. Caroline, meravellosa, o fantastisk, com dirien els noruecs.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!