Carles Francino actualment triomfa amb La Ventana a la Cadena SER, un espai on demostra que és un dels millors periodistes d'aquest país. El presentador de Reus, enyoradíssim pels espectadors catalans després del seu pas (ja fa molts anys) pel Telenotícies, on va compartir espai amb l'Helena Garcia Melero, Àngels Barceló o Raquel Sans, va fer les maletes fa molt de temps i va marxar a Madrid, on ha presentat programes exitosos i on s'ha convertit en un referent, i alhora, un tipus molt estimat per tothom. Hoy por hoy, a la mateixa Cadena SER, Cuatro x Cuatro i membre fundacional de Canal +, conduint l'emissió inaugural de la cadena o fent de subdirector d'informatius i presentant l'edició nocturna de Redacción.
Quedem-nos en la seva etapa a la televisió privada. Parlant d'aquells anys, Francino, que col·labora amb l'excel·lent programa Morning Box de Los 40 Classic, presentat per Javier Penedo i Andrea Sánchez, sovint deixa anar perles i moments molt recomanables, com les cançons de les quals parla setmanalment, temes icònics que remeten a alguna experiència o record seu del passat, i que il·lustren un moment en la joventut del periodista. Per exemple, el hit de Robert Palmer 'Johnny and Mary', que li remet al cop d'estat del 23-F:
Parlant de música, però, ha sorprès quan ha parlat d'un altre cantant, de Joaquín Sabina, a qui relaciona molt amb els seus primers anys vivint a la capital espanyola, acabat d'arribar des de Catalunya, quan va anar a parar a Canal +. Van ser quatre anys "maravillosos", on va fer molts amics, i un dels que encara conserva, un dels seus millors amics, es Sebastián Bernal, avui ja jubilat. Un "flechazo de amistad" instantani. Se'n van anar a viure junts a un apartament "muy pequeñito. Tan pequeñito era que yo dormía en un armario". Perplexitat que ell explica: "Había un hueco en la pared para un armario y yo me acomodé ahí dentro, y por las noches nos quedábamos ahí. Casi vuelvo a fumar en esa época por su culpa".
Una adaptació a aquells primers temps a Madrid "un tanto particular, pero no me importaba absolutamente nada". Un Carles que recorda com moltes nits, "pero muchas, había un bar debajo de casa al que íbamos mucho los dos, y luego, por la noche, antes de dormir, muchas, muchísimas veces, pero de verdad, ¿eh?, cantábamos juntos esta canción de Sabina, 'Cuando aprieta el frío'". Penedo, brillant, en sentir-ho li diu: "Fíjate que tú, cuando llegaste a Madrid, entraste en el armario, y yo, al llegar, salí de él, casualidades de la vida".
Carles Francino, crac. Aquí va, en honor seu, la cançó que cantava cada nit amb el seu amic abans d'anar a dormir a l'armari, en aquells primers temps a Madrid:
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!