Ja fa dies que us recomanem la secció que cada setmana regala el Carles Francino als oients del programa Morning Box de Los 40 Principales. Una secció on el periodista i locutor català recorda alguns moments de la seva vida relacionats directament amb alguna cançó que el remou especialment per dins. Una nostàlgia sonora i personal d'uns moments del seu passat o del seu present i, sobretot, de persones que fan que s'emocioni i ens emocioni en recordar-les. De vegades, els records del Carles són simpàtics, divertits i fins i tot, hilarants. Però d'altres records commouen i posen la pell de gallina. Com el d'aquesta setmana.
El Francino els confessa als conductors de l'espai que hi ha un tema conegudíssim que li toca especialment la fibra, una cançó que tothom relaciona immediatament amb la pel·lícula que la va fer servir per a la seva banda sonora, preciosa, que al Carles, més que un moment romàntic, li recorda un moment trist, la mort d'una persona molt propera. Parlem de la mítica Unchained melody, dels The Righteous Brothers, que sona a Ghost, amb Patrick Swayze i Demi Moore, per exemple, quan els dos protagonistes estan fent junts una figura de fang... Una de les escenes més icòniques del cinema que ja té 36 anys, d'una pel·lícula que ens va fer plorar a tots a llàgrima viva, especialment al final:
Qui s'emociona sempre que sent aquesta cançó, no pel 'Sam' i la 'Molly' de la pel·lícula, sinó pel seu pare, és el Carles. "La música sirve también para gestionar la pérdida y el duelo", diu ell. El seu pare va morir l'1 de març de 1993, ja fa molts anys, poc després que s'estrenés, justament, Ghost als cinemes. "Murió muy joven, esas cosas que pasan, que te jubilas y patapam, un mieloma. Tres años antes se había estrenado 'Ghost' y esa canción de 'Melodía desencadenada', esa cosa maravillosa, desde entonces, cada vez que la escuchaba y que la escucho, me remueve". Un Francino que confessa una pena que tindrà tota la seva vida: "El fin de semana anterior" a la mort del seu pare, "sabiendo que estaba muy mal mi padre, me vine a Madrid a trabajar y me llamaron a media tarde, y me sentí como un gilipollas por no haber aparcado el trabajo y quedarme ahí para poderme despedir de él".
"Me queda la música y me queda esta canción, sin ninguna duda", diu el bo d'en Carles, lamentant aquella decisió. "Canción que cuando la escuchas, seguro que él también lo hace", li diu el Javier Penedo. En Francino té tota la raó. Li queda la música, li queda aquesta cançó preciosa de Ghost i li queden els moltíssims moments i records encara més bonics que va viure amb el seu pare.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!