El líder de Sangtraït defensa cantar en català: "Perdem la cultura perquè entra molta gent"

Ara existeixen multitud de solistes, bandes de rock i de pop que componen, actuen i triomfen en llengua catalana. El cim arribarà aquest mes d'octubre quan la banda Oques Grasses es dissoldrà amb quatre concerts de comiat omplint quatre Estadis Olímpics de Montjuïc. Es preveu que hi aniran dues-centes vint mil persones, el rècord d'una actuació en directe d'un grup català. No sempre ha estat així. En els anys del pujolisme semblava que la música en català no podia seduir el públic jove fins que quatre bandes de pop i rock van decidir unir-se en un concert històric al Palau Sant Jordi l'estiu de 1991, un recinte molt més petit que l'Estadi Olímpic i que va tenir deu vegades menys espectadors que els que ara tindran Oques Grasses. Però aquell concert va esdevenir el símbol que la música en català podia ser popular, no limitada a cantautors i seduir les noves generacions. Sau, Sopa de cabra, Els Pets i Sangtraït.

Aquests últims, els Sangtraït, eren els més particulars, una banda de heavy, formada a la frontera, a La Junquera, i sense el típic fenomen fan que es deixava seduir per les balades de Carles Sabater. Dels quatre grups del 1991 només Sopa de cabra es va passar al castellà, en una decisió que va ser molt criticada. Semblava una traïció al català. Semblava la típica batalla de capelletes entre fans de Serrat i fans de Lluís Llach. Sangtraït mai va trair la seva decisió d'actuar només en català i ara el seu líder Quim Mandado en parla sense escarafalls, com si fos un gest del tot natural: La seva banda va dissoldre's l'any 2001 però Mandado segueix en actiu i defensa cantar en llengua catalana al Diari de Girona: "A Catalunya el mercat és tan petitet que hi ha poc espai perquè surti algú i digui «ep, que soc aquí». Jo sempre ha cantat en català. Que per què no m'he obert a un mercat més ampli cantant en altres llengües? Era una opció que en el seu moment es va valorar, però al final vam decidir que és molt interessant i molt gratificant, fins i tot crec que és el correcte, defensar les cançons que tu crees en la llengua amb la qual tu penses, la llengua que tu estimes. Penso que és el més lògic, i la manera d’expressar millor el que intentes transmetre amb una cançó. I ara, tal com estan les coses amb la llengua, ja no és només per comoditat, ja és dir, no, no, escolta, necessitem fer-ho en català perquè, collons, si no, ens n’anem a la merda tots".

Interessant la veu del vell rocker, als anys 80 cantaven en català perquè era el més lògic si la banda era catalana però ara ja és com un acte de resistència. I aquí Mandado parla de la immigració a Catalunya: "Potser hi ha excepcions, però crec que ens estem empobrint i estem perdent la nostra cultura perquè està entrant moltíssima gent, potser no n’hauria d’entrar tanta. La cosa està molt complicada i no sembla que hi hagi solució de moment". Mandado, pelut i sens epèls a la llengua. En un moment en el qual sap que dir això li pot comportar severes crítiques, diu el que pensa. El criticaran, però és un heavy de 65 anys. Tant li fot.