Camilo Sesto és una icona de la música per moltes raons: la més poderosa és el seu xorro de veu. O era. Abans bramava "Melancolíaaaaaa" i ara som nosaltres els que enyorem amb melangia el mite. Els anys (71) no passen en va, tot i la perruca i la cirurgia estètica del mite alcoià. Té molta moral i ha tornat a la sala de festes més tronada de Madrid, Florida Park, a presentar el disc que vol vendre per Nadal Camilo Sinfónico. Com Raphael però molt mal operat. Si la cara és el mirall de l'ànima, Camilo té l'anima de bótox:

camilo sesto efe

EFE

Prim, feble i amb un fil de veu que l'impedia no ja cantar sinó parlar. Definit com a "mite vivent" sembla més cert el primer que el segon. Diu que aquest és el seu últim disc, però últim en sentit literal. Que es retira dels escenaris. Té darrera una orquestra simfònica com Raphael que dona llustre i tapa les carències de veu. Ben jugat. S'assembla a Mick Jagger en tot: no només per la cara sinó per l'anunci de comiat que es repeteix periòdicament. L'any 2008 ja va afirmar que plegava per promocionar la Gira de comiat que va allargar 3 anys. I ara torna. 

camilo sesto gira efe

EFE

Aquest valencià no marxa mai. El vídeo del que va intentar dir envoltar de joves escotades presentant el disc mereix que es posin els auriculars. Fa patir:

El Museu de Cera de Madrid té fàcil preparar la rèplica del mite d'Alcoi, el grandiós Camilo Sesto.