Sembla mentida, però ja fa vint anys que va aparèixer a les vides de tots els espectadors del país un home calb, vestit de negre, amb posat misteriós i que mirant fixament bufava una pila de milions en direcció a la càmera.
Des d'aquell moment, aquell home va passar a ser per tothom "El calvo de la Lotería", però en realitat anava rapat al zero per una feina prèvia com a actor. El seu nom? Clive Arrindell. Tenia 48 anys quan va començar a ser la cara visible dels anuncis de la Loteria, espots que va protagonitzar fins l'any 2005 fent que toqués de prop la fama o la popularitat, tot i que no ho tenia previst: "M'havia rapat el cap per una feina que feia al teatre i era l'únic calb a les proves, així que vaig destacar", reconeix ara, als seus 68 anys, en una entrevista pel diari El Mundo.
Un home que potser va repartir mediàticament molts milions, especialment al Ministeri d'Economia i Hisenda pel volum de dècims comprats durant els anys que va fer els anuncis. Però al mateix temps, un home a qui la sort no l'ha acompanyat en excés. Tot el contrari. Els seus pares van morir amb molt poc temps de diferència entre l'un i l'altre. I mentre encara els plorava, un nebot i una neboda seus van morir de manera tràgica: quan feia poc que havien superat els trenta anys i per culpa de malalties mentals. El més cruel, però, va ser que els dos nebots van morir durant un període de dos anys. "Mis padres murieron con más de 90 años, pero las tragedias de mis sobrinos han sido terribles, llevo muy mala racha, con todo ello tampoco me sale trabajo, no estoy en mi mejor momento aunque tengo buena salud y no siento los 68 años que me marca el calendario".
Un drama familiar del que l'ha costat recuperar-se. I tot sol. Arrindell no té fills ni ha tingut cap parella de llarga durada: "yo soy tóxico para las relaciones de pareja, he tenido muchas novias y no me duran, de más joven las tenía porque me gustaba mucho el sexo". Una de les que va tenir va ser una dona de Gijón que va conèixer quan anava a Espanya cada novembre a gravar l'anunci: "era la mejor semana del año". Ara, mentre mira de trobar feines en el món que l'apassiona, el de la interpretació, practica amb fermesa el budisme: "no tiene dios ni código moral, y eso es lo que me gusta, las otras religiones que he conocido te secuestran con su moralidad", sentencia. Per cert, diu que mai no compra Loteria.