Dilluns TV3 donarà el tret de sortida a la temporada teatral amb l'emissió del jas tradicional Catalunya aixeca el teló, un programa a prime time per exhibir les novetats de la cartellera, la immensa majoria en català. En teatre passa com amb els mitjans audiovisuals. TV3 és líder de totes les TV fins i tot a l'agost quan ni emet programes en directe, les ràdios líders són RAC 1 i Catalunya Ràdio i el millor teatre que omple platees acostuma a ser en llengua catalana. Però hi ha un forat negre: els musicals de gran format. Alguns productors tenen la brama que si els musicals es fan en català són una ruïna. Massa cars per públic només catalanoparlant. Així ho justifica fa anys Àngel Llàcer que ha estat l'encarregat dels grans èxits del teatre musical en castellà: La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia, Los productores o La tienda de los horrores. També té un èxit en català El petit príncep però no és de gran format. I amb Manu Guix va empescar-se un gran musical anomenat Què!, una aposta en català.
Amb amics així no ens calen enemics! Sou els liquidadors del teatre musical català. Quina llàstima. https://t.co/x2mw35kW4L
— Joan Lluís Bozzo (@espremulla) September 14, 2023
Aquesta postura de Llàcer té un gran opositor: Joan Lluís Bozzo que amb Dagoll Dagom fa dècades que demostra el contrari, que els grans musicals en català funcionen i són rendibles. Llàcer i Bozzo tenen sonades bronques en públic, és ja un clàssic de l'star system català. Es diuen de tot: liquidador del teatre català, botifler, caragirat, vell que ha envellit malament... No s'estimen gaire. L'última batussa va ser amb ocasió del programa El llop de Llàcer, un talent show a TV3 per trobar actors per fer un Guimerà. Bozzo li va etzibar que allò era "sano regionalismo" i Llàcer li va tornar "Has envellit malament, sano regionalismo era Cop de rock". Aquest musical de Dagoll Dagom amb cançons de rock català es torna a representar aquest 2026 als escenaris, al Teatre Coliseum, i a El suplement de Catalunya Ràdio han entrevistat Bozzo que torna a passar comptes contra els liquidadors del teatre en català:
Bozzo: "Ens falta, no a nosaltres: al país, treure's de sobre la idea equivocada de Lo vamos a hacer en castellano porque así nos entendemos todos. Aquesta cosa és espantosa. El públic que va a veure espectacles en català, si són ben fets, no té límits. Ho demostra Mar i cel, Ànima o els musicals de Daniel Anglès. Si es fa bé no ens hem d'amagar rere la fórmula En castellano que nos entendemos todos. Jo quan sento això m'aixeco i me'n vaig". És fabulós que al teatre català les capelletes es llencin els plats pel cap, Llàcer contra Daniel Anglès o Bozzo. La salsa de la vida. Dit això, bons musicals, feina i públic. I si és en català, millor.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!