El demolidor "Bon dia..." que ha dedicat Jair Domínguez per aquest 1 d'octubre, amb missatge a Espanya

Aquest dimecres, se n'hauran adonat, no és un dia qualsevol al calendari. Aquest dimecres és 1 d'octubre, i ja saben què va passar tal dia com avui, de fa 8 anys, l'1 d'octubre del 2017. Un dia que moltes persones estan comentant, com per exemple Pilar Rahola, que al seu canal de YouTube deixa clar que "Catalunya hi és, la nació hi és, la ferida hi és, el perill de la llengua hi és. I no ens equivoquem, Espanya sempre treballarà per desnacionalitzar-nos, perquè siguem no una nació sobirana, sinó una regió simpàtica, més o menys acceptada i sobretot domesticada. Primer d'octubre, ara fa vuit anys, vàrem lluitar pel somni. Haurem de tornar a somiar". També s'hi ha pronunciat el Jair Domínguez.

Impossible oblidar totes aquelles imatges. Tampoc les oblida el Jair Domínguez, que sempre, abans, durant i després de l'1 d'octubre, ha portat Catalunya i la llengua catalana allà on calgui, defensant-la de qualsevol menysteniment o agressió provinent de les espanyes més ultres. El presentador català, quan passaven pocs minuts de les 9 del matí, s'ha llevat, tuitairement parlant, i s'ha dirigit als seus seguidors a xarxes de bon matí. I la manera com ho ha fet no podia ser més directe, i alhora explícita. Un 'bon dia' amb recadet on se li ha entès tot. Ni paraules que generin dubte, ni donar voltes per no dir el que volia dir ni perdre el temps amb eufemismes, perquè en Jair ha publicat un explícit missatges, cinc paraules amb les quals n'ha tingut prou per tornar a generar una allau de respostes, com acostuma a passar: "Bon dia i puta espanya", amb la 'e' en minúscula.

Un missatge que recorda aquella salutació que feia servir a l'inici del programa Zona Franca el Joel Díaz a TV3, quan començava sempre donant la benvinguda i pronunciant un "Puta nit i bona Espanya". Una salutació, la del Jair, que, com dèiem, ha rebut moltíssimes respostes a la xarxa com "Mai 5 paraules podrien definir millor el que penso cada matí!". També hi ha alguns hiperventilats que se li han llançat a la jugular, uns missatges que a Domínguez li llepen un peu, com ha passat sempre. I això que com va revelar al programa Llapis de memòria, on són especialment bel·ligerants amb ell és a Espanya, on "les coses es veuen diferent, a Espanya he tingut problemes grossos d'amenaces, però mai m'ho he pres seriosament, a Catalunya em coneixen més i saben que no acostumo a frenar-me quan dic coses o no tinc gaire filtres, però la gent d'Espanya és diferent".

Fins i tot han arribat a límits com "'bueno, vamos a ir a buscarte a casa a matarte'". Ell, però, "mai m'ho he pres seriosament perquè sé que la gent s'escalfa molt per les xarxes i després, a l'hora de la veritat, res". I una de les coses que recorda que va fer indignar més al personal va ser "quan vaig dir que el que necessitava Espanya per reaccionar era un accident que es matessin els de la selecció. Pot semblar una burrada, però si mires més enllà, estàvem en un moment que econòmicament el país se n'estava anant a prendre pel sac i culturalment també, i teníem la gent enganxada al futbol i només estàvem per això. Si fas una crítica normal, mesurada, ningú es dona per al·ludit. Doncs vaig dir, ostres, anem a pujar un grau més en la intensitat i realment em vaig passar". Un Jair que admet no tenir filtres i que, fidel a la seva cita, ha dedicat un particular bon dia al personal.