Edmundo 'Bigote' Arrocet s'està guanyant un malnom, el d'immund. Almenys el seu comportament durant les darreres setmanes fa pensar en aquest mot. L'humorista, actor i cantant, famós a l'Espanya del '1,2,3' i desaparegut durant dècades, va viure una segona joventut mediàtica a partir del seu romanç amb María Teresa Campos. Romanç o el que sigui que fos allò, perquè sembla que l'única enamorada era ella. Pel que fa al xilè, els sentiments no serien ni tan forts, ni purs, ni reals. Més aviat, i tenint en compte tot el que està fent i dient des que la presentadora morís amb 82 anys el passat 5 de setembre, la Campos era una forma de guanyar-se les garrofes, de viure com un marquès sense títol. I després de 6 anys, quan les vaques ja no eren tan grosses, patapam: va fer un Houdini digne d'un adolescent, deixant-la amb un wassap perquè era "celosa".
Aquella ruptura va obrir la caixa dels trons. La Campos, acostumada a parlar de les vides privades d'aliens, es va veure convertida en personatge del colorín. I la guerra va esclatar, clar. Una en la que les filles Terelu Campos i Carmen Borrego també van tenir part activa: el foc creuat d'acusacions va ser intens i durador, fins que l'home va fotre el camp i la María Teresa va començar amb els seus problemes de salut, que van desembocar en el seu decés. Quan el cor va deixar de bategar, un programa de televisió va trucar a correcuita l'Edmundo, com a última parella estable de la llegenda de la televisió. I les paraules que va deixar anar el van retratar com algú despietat i amb molta barra. "Me llamó mi representante para comentarme que Teresita ya no está con nosotros. No sabía que estaba mal. Sus hijas no se han portado bien con ella".
Com que aquella intervenció telefònica va ser de franc, Bigote ha fet el pas per rendibilitzar la bilis que guardava al seu interior. La revista 'Diez Minutos' publica una entrevista exclusiva amb el senyor, que s'esplaia amb detalls humiliants, impropis, desagradables. Dir d'una senyora que acaba de morir que "no solo fui cuidador nocturno, solucionaba todos los problemas de la casa" és lleig. Afirmar que "le pagaba todo cuando íbamos de viaje" tampoc millora la cosa. I arribar a assegurar que "quería casarse conmigo para dejarme una pensión" frega la nàusea. Molt desafortunat, de l'a a la z. És la seva venjança.
No se salven, evidentment, les filles i hereves de la comunicadora, a les que torna a acusar d'abandonar la seva mare. "En 6 años Terelu fue a casa de María Teresa unas diez veces y Carmen ni eso". I és que el pitjor de tot plegat és que, si existís la remota possibilitat que això fos cert, esbombar-ho en aquest moment és un cop baix no a les filles, sinó a la memòria de la senyora. Poca classe. 'Piticlín, piticlín' ara només fa clin-clin, el so de les monedes caient dins la bossa. Serà que les necessita. Pobre home.
