Casualitats de la vida (o no), han fet que aquest diumenge 15 de novembre, coincideixen en el temps dos fets. D'una banda, la constatació, trista constatació, del recompte de dies a la presó de dues persones com Jordi Turull i Josep Rull. Ha estat aquest últim qui a primera hora ha recordat que ells dos arriben ja a un dolorós nombre de quatre xifres: 1000 dies ja tancats després d'una sentència abjecta. 1000 dies a presó. 1000 dies que ha recordat acompanyant-los d'una frase colpidora que fa emocionar: "ens mantenim dempeus, tossudament alçats. Junts guanyarem la llibertat d’aquest poble! Perquè ens en sortirem. Perquè l’esperança és més poderosa que la por".

L'esperança és més poderosa que la por... I que la rancúnia miserable, ens atreviríem a dir. Com la que ha tornat a demostrar, una vegada més, algú com Inés Arrimadas. Perquè aquest diumenge també ens hem llevat amb una entrevista a la líder de Ciutadans a La Vanguardia. Una entrevista on llança pilotes fora sobre les crítiques de l'exlíder taronja, Albert Rivera. Una entrevista on parla de Sánchez i d'Iglesias. Una entrevista on anticipa què pot passar a les eleccions catalanes, on no defuig d'un possible pacte Cs-PP-PSC. I una entrevista que ha acabat tornant a demostrar de quina pasta estan fets alguns polítics, que no es treuen del damunt la ràbia continguda per molt que passin els dies. 1000, per exemple. Els que porten a presó Rull i Turull. I molts més en casos com els Jordis.

Li  pregunten si creu que els presos de l'1-O gaudeixen de privilegis. Resposta: "Estamos hartos de los privilegios de los políticos. Que se les aplique el mismo criterio que a cualquier otro preso. Y ningún privilegio, porque las competencias penitenciarias las tienen sus propios socios de partido. Será un privilegio si les sacan antes de lo que toca. Es que estos señores del procés viven muy bien, y los que están en esta situación pueden vivir mejor que otros que están en la cárcel". Arrimadas, tan dialogant com sempre. Hi ha alguns que ni amb 1000 dies, ni amb 10000, podrien canviar la rancúnia interna que els corroeix. Són com aquell escorpí de la faula.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat