A casa som molt de l'Arnau París. Ho érem quan va guanyar-nos amb la seva simpatia a Masterchef, proclamant-se guanyador. Ho vam seguir sent després, quan ens recomana receptes increïbles al Cuines i amb la seva Cuina pim pam. I ho serà quan agafi el relleu del Marc Ribas presentant el Joc de cartes, tal com van avançar els companys del Que no surti d'aquí de Catalunya Ràdio. Però és que l'Arnau enamora també perquè més enllà del seu talent entre fogons, i de les seves altes capacitats comunicatives, quan explica coses que li passen, quan comparteix experiències surrealistes, és únic. Un Arnau que allà on va sempre ha lluït amb orgull la seva catalanitat i la seva llengua, i que abans de dedicar-se a la gastronomia, quan venia aixetes, a l'entrar als llocs ja sentia coses com que "ja des de la porta feien: '¿catalán? Pues no te voy a comprar". I ell: "Estic fins els collons".
Ja ha plogut molt des d'aquella època, però continua pujant per les parets quan no pot expressar-se en la seva llengua o quan, si ho fa, a Catalunya, a casa seva, no l'entenen. Una cosa tan senzilla com anar a comprar per preparar un àpat, depenent d'on vagi, farà que arribi a casa amb tot el que necessiti o, en canvi, que se'n torni amb la bossa plena de productes que no necessita. I l'Arnau n'està fins al capdamunt. Fart de no poder demanar en la seva llengua, o que, si ho fa, se'l quedin mirant amb cara de no entendre un borrall. I és el que li ha passat recentment quan ha anat a un supermercat.
Ho ha compartit amb els companys d'Els teloners de RAC1, un programa on s'ho passa pipa i ens ho fan passar pipa. Allà hi ha anat sovint, i fa uns mesos, per exemple, els hi va explicar al Marc Bala, el Guillem Estadella i l'Alba Segarra una anècdota brutal amb un guàrdia civil vestit de paisà a l'aeroport del Prat-Josep Tarradellas, una pistola i una granada. Ara hi ha tornat i ha explicat què li ha passat anant a comprar. Ell, que és tot bonhomia, diu que ha viscut "una experiència paranormal... He demanat una cosa en català i la resposta ha estat d'aquelles que et posa els pèls de punta". El cas és que necessitava una mica de xai i li ha demanat "al xicot dels frescos". La seva pregunta concreta, en català, ha estat: "El xai on el teniu?". Resposta: "Em mira i em diu: 'No tenemos'"... Ell ha insistit, sorprès. "Com??? Me'l torno a mirar i dic: 'Què m'has entès?'. I ell fa: 'No'. I jo he volgut insistir: 'Que si teniu xai?'". I atenció a la nova resposta: "Llavors fa: 'Ah! Sí! En el pasillo del café'"... L'Arnau ha al·lucinat. "Me'l miro i dic: 'Allà?'. I ell: 'Sí! El té chai!'".
L'Arnau no s'ho pot creure: "Un te txai! Un te txai! No fotis, tio":
Com ell diu, imagina "que vols fer una barbacoa i tornes a casa carregat de capses de te txai... Què fots? Si demaneu xai al supermercat perquè voleu fer una costellada correu el risc d'haver de fer un brunch i un txai latte"...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!