Aplaudiments i plors a la redacció de TV3: adeu a un presentador mític de Telenotícies

TV3 podria començar a fer seva aquella expressió tan catalana de N'hi ha més a fora que dins. Normalment es fa servir per dir que el món està boig i que hi ha més bojos fora dels hospitals psiquiàtrics que dins. A TV3 hi ha una passa de jubilacions tan seguida que comencen a ser més els de fora de la casa que els que encara hi treballen. La llista és llarguíssima, encapçalada curiosament pels periodistes d'esports que, o són molts, o tots tenen la mateixa edat, rondant els 68. Hem vist jubilar-se junts en poc temps a Lluís Canut, que té Parkinson, Jordi Robirosa, Pere Escobar, Isabel Bosch, Imma Pedemonte, Xavier Bonastre, Quique López Vilalta, Toni Real, Eduard Boet i Arcadi Alibés. Hi ha una raresa en totes aquestes patums dels Esports jubilades: Joaquim Maria Puyal. Pels 50 anys de futbol en català a la ràdio no ha concedit ni una entrevista. Té 77 anys tot i que quan era el seu aniversari aconseguia que els diaris no publiquessin la seva edat. Toni Clapés feia referència a una altra anomalia que es deu a Puyal: l'EGM de les ràdios no fa públiques les audiències dels partits del Barça. Guanya Joan Maria Pou a Bernat Soler però no es diu. Els d'Esports són molt seus. Lluny dels jubilats d'esports també pleguen grans cares de TV3. Avui li ha tocat a Joan Carles Peris.

Peris ha volgut brindar amb cava i fer un petit discurs on ha defensat la importància de respectar la llengua catalana i defensar-la i el periodisme. Ho ha fet al mig de la redacció d'Informatius envoltat del torn de matí, amb cares conegudes com Xavi Coral, actual presentador de TN. Lluís Caelles que treballa a Internacional i com Peris és expresentador de Telenotícies, potser l'únic que hi ha hagut amb accent de Lleida (és del Pallars), Jordi Pons que és el cap de Política de TV3, redactors com Abraham Orriols, Miquel Sabe, Marc Texidó, Paula Florit i Leticia Marcos i en un racó alguna llàgrima a més dels aplaudiments:

A cada bugada perdem un llençol. Les jubilacions tot i que merescudes, tenen això: tornem a perdre un llençol dels bons. @joancarlesperis reivindica el #periodisme i la llengua catalana i marxa per la porta més gran de @som3cat. Moltes gràcies per tot, amic Peris. #tv3 https://t.co/eNxb2HggEF

— josep muray (@dvcpros) October 16, 2026

Segons ha pogut saber en exclusiva EN Blau, aquest és el discurs de Joan Carles Peris a la redacció després de 43 anys a la casa. Explica que no marxa per cansament ni per falta de capacitat per assumir nous reptes, sinó perquè considera que ha completat una etapa. Vol gaudir del temps amb salut, compartir-lo amb la parella i deixar pas al relleu generacional. Recorda els inicis a Catalunya Ràdio, el primer informatiu amb Carme Anglada i les etapes a Madrid, Política, el TN Cap de Setmana, París i Internacional. Agraeix les oportunitats rebudes, especialment a Manel Sarrau, que el va animar a incorporar-se al projecte de Catalunya Ràdio, i als companys que l’han fet créixer professionalment i personalment. Destaca la confiança i el respecte mantinguts, també en el desacord.
Es mostra confiat en el futur d’Internacional i demana que la casa cuidi els corresponsals. Davant els reptes que venen, reivindica el compromís amb els fets, el periodisme i la llengua catalana: "cap causa, per legítima que sigui, ha de fer perdre el rigor". Continuarà seguint la casa amb esperit crític i col·laborarà sis mesos més amb Mirada Global. Núria Soler ha destacat la seva calma, reflexió i tracte respectuós, especialment valuosos en una redacció sotmesa a la immediatesa. Defensa que aquesta manera de fer ha de ser una referència per a les noves generacions. Josep Muray ha parlat en representació dels OPIs, «la cavalleria», convençut que els companys compartirien el reconeixement. Recorda els anys recorrent  el món seguint Jordi Pujol i afirma que treballar amb Peris ha estat una meravella, personalment i professionalment.  Lluís Caelles ha remarcat la serenitat de Peris i la capacitat de transmetre calma en moments de tensió. Albert Calatrava ha destacat que és una molt bona persona i que ha construït una trajectòria professional envejable mantenint aquesta qualitat humana". Marxa un gran.

Joan Carles Peris plega amb 65 anys després de tota la vida a la cadena però on es va fer més popular va ser presentant i editant el Telenotícies Cap de Setmana, al costat d'Agnès Marquès. L'any 2014, en la penúltima gran remodelació dels TN, van fer-lo plegar perquè volien Toni Cruanyes al TN Vespre que aleshores conduïa Pellicer i li van trobar al Ramon una nova ubicació: fer parella amb Agnès Marquès els caps de setmana fent fora Joan Carles Peris, que es va acomiadar amb un tímid "Fins aviat". Va ser corresponsal a París com abans ho havia estat a Madrid. Va exercir el càrrec més complicat de tot TV3: cap de Política. L'última etapa de Peris a TV3 ha tingut un càrrec potent i més agraït: cap d'Internacional. Va presentar alguns especials dels Sense ficció internacionals, un programa que es deia simplement Món i abordava qualsevol aspecte internacional, per exemple el jihadisme. Domina tota l'actualitat del Planeta i aconsella als editors d'Informatius què prioritzar, per això Toni Cruanyes s'hi refereix com a "mestre". Peris és un mestre i com revela el tuitaire que penja el vídeo de comiat, un ajudant de realització: TV3 perd un llençol a cada bugada. La sortida de Peris és perdre el llençol, la baixera, les coixineres i el nòrdic.