Rosalía és una de les artistes més aclamades del panorama nacional. Cada vegada que anuncia un concert les seves entrades s'esgoten en qüestió de minuts. Tots desitgen veure la nova diva. La jove es fa amb les famoses més influents a nivell internacional, com les Kardashian, i el seu xicot és ni més ni menys que Rauw Alejandro, que va col·laborar amb Shakira en la seva trilogia per enfonsar Piqué. Però ara mateix no parlarem de la seva vida sentimental, sinó del greu problema de la catalana que pateix quan puja a un escenari.

Potser sembla una cosa senzilla, però no ho és. Rosalía té una gran responsabilitat davant de tots els assistents al seu concert que esperen amb ànsies veure-la i gaudir amb la seva veu i les seves cançons que se saben des de la primera lletra fins a l'última. Amb els nervis, ella corre el risc d'oblidar-se d'alguna paraula. De fet, més d'un cantant s'ha quedat en blanc quan ha sortit a cantar alguna de les seves cançons, i això que les han repetit centenars de vegades.

Rosalía EFE
Rosalía EFE

Rosalía pateix TDAH

És molt comú veure com alguns cantants assenyalen amb el micròfon al públic perquè segueixin ells amb la cançó, un truc molt comú quan t'has oblidat de la lletra o no estàs gaire segur. A una de les persones que més li sol passar és a Rosalía. En ocasions ha hagut de demanar perdó als presents pel seu error. Per sort, ella interactua molt amb el públic i sap com guanyar-se'ls, així que mai no ha anat a majors i ningú no l'hi ha retret.

Però això que li passa tan sovint té una explicació lògica. És culpa del seu dèficit d'atenció amb hiperactivitat que pateix des que era petita. A causa d'aquesta condició li costa concentrar-se i la majoria de les vegades no ho aconsegueix. "Perdoneu-me, se m'ha oblidat per quina lletra anàvem, perdoneu, és que tinc dèficit d'atenció", va confessar en ple concert quan es va confondre en cantar Abcdefg.

Rosalía EFE
Rosalía EFE

El TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Sol diagnosticar-se en la infantesa, però els símptomes solen perdurar fins a l'edat adulta.

Els trastorns varien segons la gravetat del trastorn. Entre els símptomes més comuns es troba la falta d'atenció, és fàcil que es distreguin amb qualsevol cosa, la hiperactivitat, massa activitat física, la impulsivitat, comportament sense pensar, interrupció dels altres i dificultat per esperar el moment oportú, o fins i tot desenvolupen baixa autoestima, els costa assolir objectius i solen tenir sentiments de frustració.

Aquest trastorn sol estar condicionat per l'herència. És genètic. No té res a veure amb el tipus d'educació que s'ha rebut quan ets petit.