La vida del camioner autònom s'ha convertit en un calvari econòmic del qual pocs aconsegueixen escapar. Antonio Reyes, un jove de tot just 27 anys que ja porta a sobre l'esquena el pes d'una petita flota de dos camions, va parlar sense embuts al pòdcast ‘Rutas de éxito’ sobre les enormes càrregues financeres, els sacrificis personals i la profunda frustració que pateix un sector essencial per a la cadena logística i l'economia nacional, però que sovint es troba en l'oblit institucional.
Amb veu ferma i mirada cansada, Reyes va resumir el seu drama amb una frase que gela la sang: “Tant si treballo com si no, cada mes he de pagar entre 1.200 i 1.300 euros del camió”. Una sentència que reflecteix el que milers de transportistes viuen en silenci: obligacions financeres que no entenen de vacances, malalties o falta de feina.
Les despeses fixes que enfonsen els camioners autònoms
El jove transportista va desglossar amb cruesa els números del seu dia a dia. Segons va relatar, d'una facturació mensual que pot oscil·lar entre 12.000 i 15.000 euros, només el combustible (gasoil) consumeix fins a 6.000 euros, als quals se sumen uns altres 1.000 euros destinats a manteniment, rodes i avaries. I això sense comptar les lletres del camió, la gestoria i la quota d'autònoms que “cauen com una llosa” cada mes.
El més alarmant és que, fins i tot quan un camió està aturat, les despeses continuen corrent. Com va assenyalar Reyes, en aquest sector no existeix el descans econòmic, atès que les obligacions i factures no s'aturen si el transportista decideix prendre's uns dies lliures. El professional del transport ha de mantenir una vigilància constant, ja que qualsevol imprevist —sigui un error a la gestoria, una multa inesperada o un rebut retornat del gasoil— té el potencial de generar un impacte financer letal de diversos milers d'euros en un curt període de temps.
Un sector espremut per impostos i sense marge de benefici
El testimoni d'Antonio Reyes a Rutas de éxito també va posar el focus en un altre problema que sembla no tenir solució: els impostos desproporcionats que devoren els pocs guanys que aconsegueixen els camioners. “L'únic que ha pujat en els últims anys són els impostos”, va confessar el jove, visiblement indignat. La paradoxa és brutal: mentre la societat depèn d'aquests professionals per omplir supermercats, proveir hospitals o moure mercaderies essencials, ells sobreviuen al fil de la navalla. Molts acaben endeutats, d'altres abandonen l'ofici i alguns fins i tot perden els seus camions per no poder afrontar les quotes bancàries.
Tot i que la situació és crítica, Reyes també va mostrar el seu costat més humà: l'amor pel seu ofici. Criat en una família lligada al transport, assegura que porta la passió per les carreteres a la sang i que, malgrat tot, continua sentint orgull cada vegada que s'asseu davant del volant. No obstant això, ni la passió més forta sembla suficient per frenar el desgast emocional i financer d'un sector que demana auxili.
L'episodi del pòdcast va deixar una reflexió esgarrifosa: el futur del transport autònom penja d'un fil. La manca de suport institucional, la pressió fiscal i la precarietat de les condicions amenacen d'enfonsar una professió que sosté el pols econòmic de tot un país.