Si encara no segueixen Antonio Baños a xarxes, ja triguen en fer-ho. El periodista i expolític té el sa costum de dir i fer el que li surt del monyo. Si algú té dubte de com de clares té les idees, només cal que repassi què va passar fa unes setmanes, quan l'exdiputat de la CUP va ser condemnat a quatre mesos de presó i inhabilitació a càrrec públic per no haver volgut respondre a l'advocat de Vox durant el judici del procés. Més enllà de qüestions polítiques, Baños es fixa sovint en d'altres coses que l'envolten. Per exemple, d'experiències relacionades amb la llengua. Com l'any passat, quan ell, "poc amic de fer propaganda de locals comercials", va anar a un local de la Rambla de Catalunya de Barcelona, un espai gastronòmic des de 1930. Hi destaquen "el pernil Ibèric de Gla que ens ha fet tan singulars, però també els embotits, els patés i foies, el sensacional salmó fumat o una extensa gamma de formatges, entre altres productes artesans i naturals". Però Antonio Baños va afegir-hi una altra cosa a celebrar: "els cambrers t'atenen com a primera llengua en català. I em sembla tan miraculós que ho vull destacar". Després de fer un mos, va quedar sorprès per l'atenció rebuda en català durant el servei, i també a l'hora de pagar: "Acabo de pagar amb targeta. I el cambrer em diu 'còpia en farem? Doncs ja ho tenim'... Estic a punt de plorar. Creu de Sant Jordi Ja!!!!".

Antonio Baños jutjats Madrid desobediència ACN
Antonio Baños / ACN

Ara, Baños acaba de compartir amb els seus seguidors una altra conversa, desconeixem si en català o no. Però el que tenim clar és que és una conversa on ell no hi ha participat. Per què? Perquè és la que ha tingut una dona que anava a l'autobús, al seu costat. Constata el periodista una realitat que segur que els que també l'han viscut, estaran d'acord amb que és francament desagradable. Sovint anem a mitjans de transport on hi ha persones que es pensen que van soles pel món, que tothom sent la necessitat vital de saber què els hi passa, o de què xerren. Això per no parlar dels energúmens que van amb la música a todo trapo i seuen al teu costat al metro o al bus. El cas és que Baños ha pujat a un bus i al seu costat, una "senyora parlant a gran volum amb el seu banc sobre la seva tarjeta de crèdit". I per molt que sembli impossible, "sí. Ha donat el seu DNI, número de tarjeta, nom i cognom. Estic meravellat amb com ha desaparegut la idea de privacitat amb els mòbils"... Té tota la raó. De fet, com ell mateix afegeix, "amb els airpods encara més. Trobes gent discutint amb la parella sols pel carrer o deixant a parir als familiars al metro":

De seguida, allau de testimonis donant-li la raó i compartint les seves pròpies experiències:

Anar donant el número de targeta a crits, i enmig d'un autobús... poc ens passa.