En el dia d'avui molts veuen a Gaudí com un geni de l'arquitectura, la seva fama és reconeguda a nivell mundial, i a Barcelona, on hi ha gran part de la seva obra, l'atractiu turístic més gran són els seus edificis, com la internacional basílica de la Sagrada Família, el Park Güell, la Pedrera o la Casa Batlló. En la seva època, quan creava aquestes obres d'art i només estava centrat en el seu treball, molts el van veure com un boig. La seva genialitat era tan extraordinària que pocs ho van entendre.
Per conèixer Antoni Gaudí cal situar-se a Reus, l'any 1852. La seva infantesa va ser complicada per un problema reumàtic que li va impedir de desenvolupar-se pels carrers amb la resta de nens de la seva edat. Això va provocar que se centrés més en la naturalesa i en els seus moments de solitud que va plasmar a la seva obra.
Gaudí va creuar la Gran Via de les Colts Catalanes i un tramvia va col·lidir amb ell deixant-lo inconscient a terra. Tots van pensar que era un captaire per la seva roba descurada. Van tardar 48 hores a descobrir la seva identitat. Finalment la gent es va amuntegar al carrer per donar-li l'últim adeu. Un cotxe de morts va portar el taüt fins a la Sagrada Família, on en el dia d'avui roman enterrat.
Va viure pràcticament sense poder creure's un geni. Era un artista, un dels millors arquitectes de tots els temps. Ara li hauria agradat saber que s'ha reconegut el seu esforç i que els seus edificis són els protagonista d'una ciutat, la que més estimava. Els únics que van confiar en ell va ser la família Güell, es va fer gran amic del Comte, fins al punt de dissenyar-li el seu palau, el Palau Güell.
Gaudía va centrar tots els seus esforços en la Sagrada Família
Ni tan sols la Pedrera no va ser entesa. Es diria la 'Casa Milà', però els que es reien d'ell van passar a anomenar-li "L'empanada", "el vesper" o "la Pedrera', nom amb què finalment es va quedar. Aquesta va ser la seva última obra civil, a partir d'aquell moment es va dedicar a la Sagrada Família, l'edifici que veritablement el va tornar boig.
Aquella va ser l'època més complicada per al famós arquitecte català, estava tan absorbit en la creació que en ocasions fins i tot s'oblidava de menjar, no eren les millors formes i en els últims anys presentava un aspecte escanyolit i descurat, pocs el veien sortir del seu despatx. Per això, quan el va atropellar el tramvia molts no el van reconèixer.
Dedicava poc temps a menjar perquè en els últims anys ho considerava més una necessitat que un plaer, no volia que li robés molt temps. S'alimentava de forma molt bàsica, amb verdures, llet, pa, fruites i fruita seca. Era pràcticament vegetarià.