Als anys 50, a Barcelona, hi havia un nen de 7 anys que seia al balcó de casa seva al barri de Sants de Barcelona, micròfon en mà, i començava a explicar el que veia al carrer: "Ara passa una senyora amb un gos, ara la senyora es troba amb una altra i li explica nosequè". Aquell nen va créixer i l'any 1984, amb TV3 a les beceroles, va ser una de les cares visibles que va ajudar a créixer aquella televisió pública catalana que estava fent les seves primeres passes. El nen era Àngel Casas i el programa, Àngel Casas Show. Ara, 34 anys després, el mític periodista ho ha recordat conversant amb Eloi Vila Al cotxe!.
(Al cotxe!) TV3
Casas, innovador, precursor, periodista lloat i premiat amb infinitat de merescuts guardons, li va reconèixer al presentador que el pitjor moment de la seva vida va ser quan, precisament a TV3, al seu famós programa per on va passar la creme de la creme ("tot i que Alfonso Guerra va dir que TV3 seria una televisió folklòrica, vam portar tothom a qui s'havia de portar en aquell moment: Rock Hudson, Ben Johnson, Richard Gere, Charlene Tilton de "Dallas"..."), van rebre una amenaça de bomba: "La Policia ens va dir que ens ho prenguéssim seriosament. Estava entrevistant el violinista Yehudi Menuhin i ve un tio pel terra i diu 'Talla, talla, que hi ha una amenaça de bomba!". Un moment dur. I ho diu algú que ha passat per un càncer, un atac de cor, una angina de pit, "i ara porto una pròtesi, faig diàlisi. És millor estar viu amb una salut de ferro, que mort amb una salut extraordinària".
(Al cotxe!) TV3
Una de les coses que li hagués agradat retransmetre a aquell nen des del seu balcó hagués estat la independència de Catalunya. En una entrevista a Catalunya Ràdio amb Sílvia Coppulo l'any 2015 va dir-li: "Als 14 anys era absolutament independentista, més que ara. Perquè llavors ho veia impossible, i els impossibles m'agraden. Ara ho veig més possible". Això ho va dir fa quatre anys. Ara, els seus desitjos potser no són tan optimistes, però no perd l'esperança: "Aquest país, que està com està, ens dona molts disgustos, també alguna alegria, però bàsicament disgustos... Tinc ganes de veure'l que ens doni alegries... O veure-ho encarat de cara a una sortida clara, diàfana, positiva i esperançadora". "Què vols dir amb alegries?", li pregunta Vila. "Simplement, que siguem el que vulguem ser. Jo sóc bàsicament republicà, democràtic i catalanista. I crec que el vot de la gent és el més important i el que ha de decidir què és el que volem ser quan siguem grans". Pots veure-ho clicant a la foto (a partir del minut 14").
(Al cotxe!) TV3
Un desig que un mestre com ell es mereixeria poder assolir.