Àngel Casas ha patit l'amputació d'una cama. El famós periodista català de 74 anys ha de tancar el seu blog per dedicar-se en exclusiva a recuperar-se d'una greu infecció hospitalària que ha patit després d'un trasplantament de ronyó. Les complicacions post-operatòries en el seu cas han estat molt greus i ho explica al Facebook. Expert en periodisme musical, no ha perdut la ironia i ho titula "Medical Mistery Tour" evocant un disc dels Beatles:

Casas 2  (1)

Àngel Casas l'any passat a TV3

El text és duríssim en el fons i amable en les formes, l'estil del presentador del mític Àngel Casas Show de TV3. Així explica el seu drama l'exdirector de betevé: "El passat 15 de gener, la meva dona em va regalar un ronyó i me’l van trasplantar. Diuen els metges que es veu que va ser un èxit i no sé pas com agrair-li a l’Olga: l’estimo. Fins aquí la cara estupenda de la història. A partit del trasplantament tot ha estat infernal, depressiu, maleït. Porto cinc mesos convivint amb un dolor indescriptible a causa d’una malaltia que en diuen calci filaxis i que et destrossa de viu en viu. Per mor d’aquesta estranya circumstància sanitària, en plena pandèmia, acabo de sortir de quatre mesos d’hospitalització inenarrable, amb tota mena d’ensurts, que es veu que gairebé vorejaven el final. Ah, i un detall no gens menyspreable: la nit de Sant Joan em van amputar la cama dreta".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Metròpoli Ràdio4. Xavi Collado (@metropolir4) on

Àngel Casas viurà amb un ronyó sa però sense la cama dreta i segueix un relat esfereïdor però que mira al futur "Sóc a casa, encara que no he fet net. Els metges consideren que estic més protegit a casa que a l’hospital on he pillat bactèries, fongs i virus de tota mena. Una puta merda. Tot plegat m’ha fet veure la vida que em queda d’una altre manera. He llogat un zulo al Blue Space on he guardat mals records, les experiències traumàtiques d’aquest quatre mesos, el dolor i l’avorriment (la sensació de dia de la marmota), els errors de diagnòstic i l’abnegació de tantes infermers/eres que han estat per a mi amb paciència i empatia. Pany i clau a les vivències traumàtiques. Bon vent i barca nova". Un exemple d'enteresa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Catedral Books (@catedral.books) on

Casas acaba amb un missatge contra tots els polítics, tots: "La vida contemplativa comença ara sense lligams ni compromisos. Malauradament sóc un altre i vull aprofitar la vida d’una altra manera. Els errors descomunals dels que cobren de mi per a fer-nos la vida més confortable, les aventures i corrupcions dels xoriços més grans del regne, els que han fet de l’èpica nostradíssima una enganyifa, els que ens han dut a vendre i han arruïnat el país amb la seva incompetència... No m’interessen gens, no m’interessen gens, no m’interessen gens. Ja s’ho faran. Gràcies per tot . Arreveure". Li han amputat la cama però no el cervell. Molta força. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat