"¿Hay que hablar de Vox o no hay que hablar de ellos? Esa es la cuestión". La clàssica reflexió del Hamlet de William Shakespeare ha viscut aquest dimecres la versió passada pel sedàs d'un Andreu Buenafuente en estat de gràcia que va fer un dels seus monòlegs més encertats i aplaudits dels darrers temps. 

buenafuente hamlet3

Movistar+

Mentre a la immensa majoria de cadenes unionistes estatals es dona veu i vot a totes hores a Santiago Abascal i els seus acòlits, el còmic de Reus va optar per fer pensar els espectadors amb uns dubtes existencials absolutament pertinents que haurien de fer replantejar més d'un com fer front a la irrupció massiva en la societat -i per extensió, en els mitjans- per part del partit de la ultradreta. Un Buenafuente sarcàstic, calavera en mà, que s'adreçava a ella: "¿Qué es más elevado para el espíritu: sufrir los golpes y dardos del insultante Abascal o tomar las armas del humor contra el piélago de barbaridades y haciéndoles frente a acabar con ellas?".

buenafuente hamlet2

Movistar+

A un mes per les eleccions, l'humorista i director de Late motiv es pregunta per la presència massiva de la formació feixista en els mitjans de comunicació quan encara no tenen cap representació al Congrés dels Diputats: "Hablando de sus locuras marcan nuestra agenda. Hablar, blanquear, tal vez legitimar. ¿Si no hago chistes sobre ello ya no acontece? ¿Quién aguantaria entonces la estulticia de los ultras? ¿Quién soportaría los ultrajes y desdenes de los ultras. Las afrentas del soberbio. Las insolencias y los desdenes del hombre indigno cuando uno mismo podría procurar su reposo con una simple burla o un chascarrillo? Así, la conciencia de darles voz nos vuelve cobardes a todos. Y a los cómicos, cobardes y pecadores de la pradera por la gloria de mi madre". Posant el dit a la nafra com només ho sap fer ell.

"Por el miedo de dar voz a Vox se desmaya nuestra voluntad. No hacemos chistes de Abascal no sea que alguien se indigne con nosotros, los simples bufones. O le dé por quererle votar". Amb un final sublim quan agafant la calavera pels forats dels ulls, i fent veure que correspon al dictador Franco, la llança com si fos una bitlla, exclamant: "Y de los partidarios de esta calavera... mejor pasar".