L'afer de l'amnistia ha convertit Espanya en un capítol de Walking Dead. Un país (de països) ple de zombis pul·lulant i desfermant la violència. La tenim de tots els colors: pot ser violència física, com els aldarulls de Ferraz; moral i històrica, amb l'exhibició de parafernàlia i simbologia feixista, franquista i nazi; fins i tot mediàtica, tot gràcies a programes com 'El Hormiguero' de Pablo Motos. L'emblema d'Antena 3, sota la falsa bandera de l'entreteniment blanc i familiar, no és més que un vehicle d'adoctrinament, intoxicació i crispació política i social. Portem molt de temps, fins i tot anys, comprovant aquesta deriva, però en aquesta etapa han perdut el nord. I convidant a una mòmia com Alfonso Guerra a repapiejar i demostrar la seva misèria humana, no ho arreglaran pas. 

Guerra, el sanchopanza de Felipe González, és una xacra nauseabunda de la família socialista. Representa tot el que està malament, i el que només hauríem de recordar per tornar a cancel·lar-lo. Doncs no: està vivint una segona joventut, a l'estil Ramón Tamames. Però fins i tot el "candidat" de la moció de censura de VOX resulta més honorable que el dirigent andalús, marcat a foc per la creació dels terroristes d'estat dels GAL i la corrupció del seu germà, entre altres meravelles. El PP ha adoptat l'Alfonso com a una mascota, com ha fet amb González, Corcuera, Leguina, Redondo i altres congèneres que s'oposen a les polítiques i els pactes de Pedro Sánchez. Ells són els sociates bons, clar. I els porten com a vedettes de plató en plató vomitant bajanades de tot tipus: fatxes, masclistes, intolerants i decrèpits. La Griso li va fer l'onada i ara li tocava a Motos. Quina infàmia. Quin fàstic.

Alfonso Guerra Antena 3
Alfonso Guerra / Antena 3

Guerra, contra tot el que sigui concòrdia, seny i modernitat. No se podía saber. Clar, davant seu tenia a Pablo Motos, llepant-li les botes i dirigint la seva bilis contra els objectius marcats. Sánchez, Catalunya, amnistia i independentisme són els seus grans hits. Reproduir les seves paraules al respecte provoca mandra i repulsió. És perdre un temps valuosíssim de vida per acabar sentint el que diria un Negre o Vito Quiles però amb canes i ferum de solysombra. Ara, cal destacar una expressió del conductor del xou de les formigues reaccionàries: "Tengo miedo", li va dir Motos a Guerra, parlant sobre l'amnistia. Por és el que provoca ell a qualsevol ésser humà amb dos dits de front i un mínim de decència. Por és que a un piròman victimista com ell li donin un programa. Por ets tu, Pablito. La periodista Luz Sánchez Mellado, d'El País, poc sospitosa de confraternitzar amb indepes i sobiranistes, defineix perfectament l'horror vist per televisió.

Pablo Motos Antena 3
Pablo Motos / Antena 3

Havíem dit que no destacaríem el discurs nociu de Guerra, però és que hi ha coses irresistibles. I la barbaritat que va exclamar, amb el vistiplau i l'ovació del seu interlocutor, sobre la llibertat d'expressió i l'humor és una d'elles. Sembla que Alfonso Guerra té totes les cassettes d'Arévalo: "Me dan mucha pena los humoristas, ya no pueden hablar de homosexuales ni de enanos”. Això és l'Alfonso. Repugnant. Váyase, señor Guerra. Ben lluny i tanqui la porta. Put. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!