Alèxia enamora abraçada al Mateo: imatges precioses de la capitana del Barça

Aquest dimarts 6 de maig serà un diaple de nervis i que es farà molt llarga l'espera pels culers, que ja comptem les hores perquè arribin, primer, les set de la tarda, i el Barça de bàsquet intenti la proesa de ser el primer equip que remunta un 2 a 0 en contra, guanyi a la pista del Mònaco i es classifiqui per a la Final Four. I després... ai, després... Tornada de les semifinals de la Champions al camp de l'Inter. En joc, el passi a una final, títol que el conjunt blaugrana no aixeca des de fa deu anys. Però amb Flick, Lamine, Cubarsi, Raphinha i companyia, tot és possible. A més, per aquells que creguin en coincidències del calendari, recorden què va passar a la Champions un altre 6 de maig, en aquest cas, del 2009?...

Veurem si el Barça és capaç d'arribar a una nova final. Seria històric, ja que les que de moment, sí que hi seran, són les jugadores del Barça femení. Nova final de les de Pere Romeu després d'eliminar brillantment, precisament el Chelsea, en semifinals. Enguany torna a ser una temporada absolutament descomunal de les futbolistes blaugranes, que també tenen a tocar la Lliga, on li porten 4 punts al Reial Madrid a falta de dues jornades, després de la victòria del passat cap de setmana contra el Deportivo Abanca a l'estadi Johan Cruyff. Una incontestable victòria per 4 a 0, amb un doblet d'Ewa Pajor i un gol de les dues millors jugadores del món, i les darreres quatre Pilotes d'Or, Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí.

Una Alèxia Putellas feliç i radiant, i homenatjada a la seva terra, a Mollet...

...i una Alèxia Putellas que enamora no només als seus veïns de Mollet, sinó també a tota la culerada. Enamora amb el seu joc, amb els seus gols, amb el seu lideratge, amb la seva capitania, amb les seves paraules... i amb els seus gestos que no tenen res a veure amb el futbol. Perquè la número '11' del Barça és una crac damunt la gespa amb la pilota als peus... o amb un nen en braços. Una de les imatges que han fos els culers les darreres hores ha estat la que ara veuran, amb la jugadora després del partit, xerrant i fent broma amb les seves companyes de vestidors, agraint el suport de l'afició, moment que moltes d'elles van comptar amb els seus familiars. Per exemple, el petit Mateo, el fill d'Irene Paredes i Lucía Ybarra, que farà quatre anys al setembre, i que va ser el nen més feliç del món anant en braços de la seva tieta Alèxia, mentre altres jugadores com la Clàudia Pina li feien carantoines:

Alèxia, meravellosa. Esperem que aquesta nit els culers ens abracem ben fort, com ella amb el Mateo... Serà senyal que hem arribat a la final.