Deixeu-me dir per començar que subscrivim tot el que ara sentiran de l'Albert Om. Si el presentador tem posar-se en un jardí, com ha anunciat abans de començar, que sàpiga que no està sol. Fa temps que des d'En Blau els vam recomanar un pòdcast de nova fornada que paga molt la pena. Converses delicioses, pausades, tremendament divertides i plenes de complicitat entre dos amics, dos col·legues de professió, dues persones que s'entenen i que xerren davant del públic sobre diferents coses de la vida. Parlem de 'Què t'ha passat?' i de Joan Mª Pou i Albert Om. Es coneixen des de fa molts anys, han treballat junts a El Club de TV3, dirigit i presentat pel primer i on col·laborava el segon, han compartit emissora (RAC1) durant molts anys i ara comparteixen aquest espai on parlen de tot el que els passa pel cap. Sempre, reflexions que provoquen moltes rialles en la seva audiència, com quan van posar damunt la taula els problemes que té la gent per recordar els seus noms. Perquè a l'Albert Om molts li diuen 'Albert Oms', amb s final, i perquè al Joan Mª gairebé tothom li diu 'Josep Mª',... o fins i tot, 'Josep Marc'... Sensacional.
Paga molt la pena recuperar les seves converses i rescatar moments com aquest sobre els seus nom i cognom, o què va passar amb una "pija" de la zona alta de Barcelona, asseguda en una terrassa al costat de l'Albert, i un encenedor amb la bandera d'Espanya on posava la frase popularitzada per Isabel Díaz Ayuso "Me gusta la fruta". A la presidenta dels madrilenys li agrada la fruita, o això diu ella, i a l'Albert Om no li agraden els gossos. O concretament, no li agrada un costum que fan els gossos i que els seus propietaris han normalitzat a les ciutats. Ell mateix és conscient, abans de començar el seu argument, que "em posaré en un jardí, és un tema molt delicat". I és que, con la iglesia hemos topado. Dir en veu alta segons què d'aquests animals és cavar-se la pròpia tomba, però Om té clar que alguna cosa hem de fer. Amb què? Amb els gossos que "pixen i caguen als carrers".
Ell és conscient que el "99 % de les persones que tenen gossos recullen les caques i moltes porten una ampolleta d'aigua i la tiren al pipí". Però que siguin uns propietaris curosos no treu que Om no li vegi una explicació raonable al fet en sí. "Perfecte..., però allò va quedant i va fent com una pasta al carrer". I fa una reflexió: "És una imatge que penso que d'aquí uns anys la veurem i direm: 'Com pot ser que passés això?'". I posa dades. "A Barcelona hi ha 200.000 gossos... és la població de Sabadell. Ara imagina que tot Sabadell, tots els habitants de Sabadell, tots 200.000, venen a Barcelona cada dia, tres vegades, surten a passejar i es pixen i es caguen al carrer. I després ho recullen, eh? Perquè els de Sabadell sí que ho tenen, que són nets".
"Jo penso: ara ho trobem com normal, però jo crec que d'aquí a uns anys diràs 'la gent que tenia gossos, per què no feien que fessin les seves coses a casa, si els tenen ells?... No, és que els gossos no hi estan acostumats'... bueno...". "Com els gats", apunta Pou. "No sé... alguna fórmula. O uns bolquers. No, perdoneu, però és que jo surto de casa i la primera imatge que veig és un gos que ja veus que es va ajupint i dius 'hòstia, és com raro, no, veure això?'".
Com diu el compte d'Instagram del 'Què t'ha passat?', "Això dels bolquers era broma. O no"... Pensem-hi.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!