Quan parlem d Albert Einstein , parlem de genialitat, creativitat i talent extraordinari per a desxifrar els secrets de l'univers. Tanmateix, quan s'observa la seva vida personal amb una mica més de detall, la imatge del científic admirat esdevé molt més aspra. Sobre les seves relacions de parella, Einstein es mostrava molt complicat, obsessiu i desinteressat de les preocupacions de les seves parelles.
El seu primer matrimoni amb Mileva Marić, companya d'estudis a Zúric, va començar amb una bona sintonia pel que fa a l'intel·lecte de tots dos. Ella era una dona brillant, formada en física i matemàtiques, i durant els primers anys tots dos compartien llargues converses sobre teoria, experiments i lectures. Aquest vincle, que al principi semblava sòlid, va començar a trencar-se quan les exigències acadèmiques i l'ambició d'Einstein van ocupar el centre de la seva vida. La dedicació gairebé absoluta a la seva feina el va portar a descuidar per complet la vida domèstica. Deien que era “maníac, distant i autoritari en el matrimoni”.
Einstein no complia amb les expectatives de les seves parelles
Amb el temps va sorgir una tensió constant. Mileva s'ocupava de la casa, dels fills i del dia a dia, mentre ell es refugiava en càlculs, notes i jornades interminables d'estudi. A mesura que el seu prestigi creixia, el seu tracte es va tornar més fred. Hi ha testimonis que descriuen un Einstein maníac amb l'ordre i les rutines, poc afectuós i exigent fins a l'extrem. Algunes vegades imposava regles estrictes sobre la convivència, des de tasques concretes fins a pactes que semblaven més laborals que matrimonials. Tot plegat va acabar per desgastar una relació que ja estava fracturada.
La separació va arribar primer com a distància emocional i després com a acord formal, que va culminar en un divorci que va deixar empremta en tots dos. La famosa clàusula que donava a Mileva els diners d'un eventual premi Nobel revela com de deteriorada estava la situació i la necessitat de garantir la seva estabilitat i la dels seus fills.
Einstein es va tornar a casar amb Elsa Löwenthal, una cosina amb la qual va establir una convivència més pràctica que romàntica. Encara que ella el va acompanyar en els seus anys de més renom, la seva relació tampoc va estar lliure d'ombres: ell mantenia una actitud distant, amb freqüents absències i escassa implicació emocional.
Vist des de fora, resulta evident que l'home capaç d'imaginar una nova manera d'entendre el temps i l'espai tenia, paradoxalment, enormes dificultats per sostenir relacions afectives saludables. Com a marit, va ser exigent, rígid i, segons els qui el van conèixer de prop, gairebé impossible de suportar.