Mario Vargas Llosa va acabar fart d'Isabel Preysler i Tamara Falcó. Va reconèixer que es va equivocar. Ho va saber veure vuit anys després. L'escriptor no estava enamorat de la 'socialité', simplement va ser un "enamorament de la pichula", com descriu en els seus relats. El seu veritable amor va ser Patricia Llosa, la mare dels seus fills, amb qui hauria tornat en els seus últims anys de vida. El peruà va viure amb la filipina vuit anys, però no era realment feliç, vivia en una mentida. Els dos últims anys van ser un autèntic infern. El 2020 ja van tenir la temptativa de finalitzar la relació, tanmateix es van donar una segona oportunitat, ambdós es feien companyia i venien ben mútuament.
Encara que en trencar amb la seva mare ja no va estar convidat al famós casament, Mario Vargas Llosa i Tamara Falcó van tenir una bona relació. De la seva ruptura només troba a faltar la col·laboradora de 'El Hormiguero'. Sempre la va veure com una dona interessant. Més llista del que podia semblar a simple vista. En més d'una ocasió se'ls podia veure junts compartint la seva passió pels llibres. El peruà li explicava milers d'històries i li ensenyava cada una de les seves relíquies de la seva biblioteca. En el reality de 'La Marquesa' per a Netflix se'ls va veure molt bé avinguts, però realment tot era impostat. El van obligar a participar en aquesta pantomima.
Mario Vargas Llosa odia les càmeres. Ell no es considera un personatge públic, no vol sortir a les revistes de cor, a tot estirar només en les de culte pels seus treballs. Isabel Preysler va enterbolir la seva imatge. Li obligava a sortir en els reportatges, a les portades i acudir a esdeveniments perquè això elevava encara més el seu caixet. Sempre tenien una càmera darrere, era com viure en un 'Gran Germà' permanent. Sort que a la seva habitació de 'Vil·la pixanera' estava fora de perill. Aquests murs eren infranquejables.
Mario Vargas Llosa odiava l'obsessió per les cremes d'Isabel i Tamara
Aquesta era una de les addiccions de mare i filla que no suportava, però no l'única. La mania que més l'incomodava d'Isabel Preysler, fins i tot de Tamara Falcó, era la seva obsessió per les cremes. Duien a terme tots els matins i les nits una rutina de bellesa que es prolongava més d'una hora. Ell estava a punt per sortir o dormir fa hores, tanmateix la 'socialité' no arribava fins i tot ben entrada la nit. No és una cosa estranya ja que a la socialité li encanta cuidar-se. És una persona que viu de la seva imatge.
"Després, quan jo els vaig preguntar per què es preocupaven tant per les cremes, els ungüents, els afaitis, els vaig notar incòmodes, com si hagués violat un terreny íntim. Després d'una llarguíssima pausa, un d'ells va murmurar: 'El nostre cos és sagrat i cal cuidar-lo'. Per a ells, en veritat, el sagrat són les perfumeries i les farmàcies".
Isabel i Tamara es van escandalitzar en conèixer que Mario no utilitzava cremes, ni tan sols per prendre el sol. L'escriptor no entenia com una persona podia gastar-se tants diners en cremes. Aquest que guanyaven "pels seus treballs eventuals i pel mer fet d'existir".
Tamara Falcó va confiar en Mario Vargas Llosa malgrat no utilitzar cremes quan es va engreixar diversos quilos. Li van diagnosticar hipotiroïdisme i es va posar en mans d'especialistes. L'escriptor li va recomanar acudir a la clínica a la qual tant ell com Isabel anaven tots els anys. El van ensenyar a cuidar el seu cos per dins i a aconseguir uns hàbits saludables. D'allà va arribar el gran canvi.