L'Abraham Orriols és, a banda d'un periodista excepcional de 3Cat, un tipus amb una bonhomia que tomba. Amb cara de nen, ho era, pràcticament, quan va començar a sortir davant les càmeres de la televisió catalana amb només 22 anys, quan va entrar al maig del 2019 a la redacció d'informatius de TV3: "És veritat que, collons... era molt nen", reconeix a La renaixença d'en Peyu. Un jove periodista vocacional, que admet que "suposo que com molts nens catalans, alguna vegada havia fet allò de 'Abraham Orriols. TV3. Berga'", marca de la casa dels reporters i periodistes que fan connexions i informant per TV3 del que passa al món. Finalment, l'oportunitat li va arribar, i el vam veure per primera vegada amb un casc: "quan et vestien amb aquell casc que, efectivament, era poc donat a la dignitat. Exagerat? No. Volaven llambordins que donava gust, eh?" durant les manifestacions a la Plaça Urquinaona per la sentència del procés.
També li posen unes imatges a Lleida, amb la Policia Nacional disparant bales de foam, quan Peyu, murri, pregunta si "xerreu amb aquests?", i l'Abraham respon sarcàstic: "Sí... són molt macos. Pots anar comentant: 'Com ho veieu, això?', i ells: 'Bé, bé, bé'... Pateixes pel llambordí, però també pateixes per les porres, eh?". Moment que en Peyu li pregunta tal com raja si "T'has endut mai alguna hòstia d'un Policia?". I atenció a la resposta d'Orriols: "Mira, ara no fa massa, fa unes setmanes, en una protesta, en un enfrontament entre manifestants i policies, no sé com va anar que em va caure una taronja al cap..., però amb una mala hòstia! No saps si és un roc, una cervesa... Suposo que jo no era la diana, però em van deixar fet un suc, seria algun manifestant".
Un Orriols que viu amb passió tots els directes que aborda i que ha recordat algunes de les connexions més complicades amb les quals s'hi ha trobat. S'ha de ser d'una pasta especial per ser periodista? I ell té clar que "si tens curiositat, la gent què explica, què li passa..., aquest neguit al damunt, és més fàcil. Si no t'interessa, és una feina que crec realment que si no és vocacional és una gran merda, poc còmoda, un dia plou, un altre hi ha uns mossos, un accident de trànsit, cobertures de la DANA, la més bèstia...". Com és el seu dia a dia? "Com a bon treballador públic, quan arribo, esmorzo. I després, a saber on aniré cada dia". Un Orriols que recorda que abans d'entrar a TV3 va fer pràctiques... a Telecinco... "a la segona meitat del 2017. Entrava a finals de setembre i s'apropava el referèndum. Van dir als estudiants en pràctiques si hi podíem anar a reforçar el cap de setmana. I jo, una mica ingenu, els vaig dir: 'jo diumenge puc venir, però si pogués venir a mig matí, perquè vull pujar a Berga per votar'. I em van mirar en pla: 'Com dius?'... No hi vaig anar, vaig veure que seria un dia mogut".
"Deuries veure coses maques dins de Telecinco en aquella època?", pregunta en Peyu. I ell: "El to era el to, i la línia editorial era la línia editorial i és veritat que veien un container que cremava i l'enfocament que en feien el sabem tots, però també hi havia gent, periodistes de carrer, que ho explicaven bé. I a vegades se'ls cridava abans d'hora. A mi també em van dir allò de 'prensa española, manipuladora', a mi, que no sé ni dir tres frases en castellà".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!