Ja fa més d'un mes que la temporada televisiva i radiofònica 2023-2024 va començar en un any en què el ball de noms ha estat intens com poques vegades més es recorda. Un dels periodistes que sortia esquitxat de les estratègies i ajustos pressupostaris dels grups de comunicació era Albert Om.

El passat mes de maig, el diari Ara exposava que havia arribat la fi d'Islàndia a RAC1 tot i ser un dels formats líders. Passa a TV3, amb el nostàlgic Una altra història de la mà d'El Terrat-Mediapro. Un format que vol connectar amb l'audiència a través de la narrativa personal i històrica dels objectes. Amb tot, era indiscutible que aquest abrupte acomiadament de la ràdio de Godó en un moment d'èxit havia de ser un dels punts a tractar en l'entrevista que ha concedit a El suplement de Roger Escapa aquest 14 d'octubre. Una conversa a l'exterior en què poques qüestions més que la contaminació barcelonina han romàs en l'aire. 

albert om catalunya radio
Albert Om, entrevistat a El suplement. / Catalunya Ràdio

Entre les mil i una qüestions que han sorgit d'aquest diàleg entre els comunicadors, Escapa ha volgut incidir en la forma de fer que Om ha tingut fins ara a la feina. "Tinc la sensació que la part política no sé si l'has esquivada, però no hi ha estat gaire", l'ha interpel·lat, a la qual cosa el de Taradell ha respost taxatiu que "no m'ha interessat mai, això". "Una de les coses que estic més content d'aquests set anys d'Islàndia és de no haver-nos deixat arrossegar pel tsunami de l'actualitat (...). Hem d'entendre que som complementaris els uns amb els altres", afegia, per acabar amb l'encertada frase que "l'únic periodisme bo no és el que fa actualitat i el que marca l'agenda".

Ha sortit a relluir, com a curiositat, la idea de provar fora de les fronteres del nostre país i exercir en castellà. El presentador li pregunta si s'ha plantejat provar-ho, però l'exdirector d'El club ho té molt clar: "No en sabria". "No tant per la llengua, perquè la pots acabar entrenant i jo tinc certa facilitat (...), però no sé a qui em dirigeixo parlant per a Espanya", prosseguia. Revela que li han proposat, fa anys i no tants anys. Mai li ha interessat. "No crec que fos feliç".

Anem al quid de la qüestió. Escapa ha estat prou contundent en la introducció d'un tema espinós naturalitzat al màxim, començant amb la intuïció personal que "tinc la sensació que t'havien dit molt poques vegades, a la vida professional, que no. Que tu sempre havies posat punt final als projectes i aquesta vegada va ser diferent". Om admet que la fi d'Islàndia sí que va ser el primer 'no' que rebia. La primera vegada que algú decideix per ell. "Els programes poden acabar quan van malament i poden acabar quan va bé", ha asseverat. En qualsevol cas, el seu cas ens remet a la segona opció. "No hem pogut decidir nosaltres (...), però s'ha acabat en un gran moment i ens deixa un regust de boca molt bo".

"Jo hauria continuat, però no soc gaire de llepar-me les ferides", sentencia Albert Om. Ara, immers en una nova etapa. Renovar-se o morir, que se'n diu. Dita indubtablement perfecta per a aquest ofici.