El reconegut director de cinema, Quentin Tarantino, recentment va treure a la llum una autobiografia cinèfila, 'Meditaciones de cine', en la que mostra el seu desmesurat amor per aquesta indústria, i a més revela quin va ser la pel·lícula que li va canviar la vida quan només tenia nou anys. El nou llibre, que té previst sortir a la venda aquest 26 de gener, relata com el també actor va ser amb la parella de la seva mama en aquest llavors a veure la pel·lícula que va transformar la seva vida en el món del cinema.

"A començaments dels anys 70 la meva mare sortia amb un futbolista professional anomenat Reggie. Aquest, en un esforç per anotar-se un gol amb ella, es va oferir a passar alguna estona amb mi", resa un fragment del llibre que va avançar en exclusiva 'El Mundo' en el seu lloc web. Va explicar que, encara que l'home era futbolista, la seva passió era el cinema. "Pel que sembla, veia totes les pel·lis de blaxploitation que sortien, Així que un dissabte a mitja tarda Reggie (a qui no coneixia) es va passar per l'apartament, em va recollir i em va portar al cinema. Vam anar a una part de la ciutat on jo mai no havia estat. Havia visitat les zones de grans cinemes de Hollywood i Westwood; però aquell era un lloc diferent".

Així mateix, Tarantino comenta en la seva autobiografia que ja de gran va caure en compte que la parella de la seva mare d'aquell moment el va portar a la zona de cinemes del centre de Los Angeles, situada a Broadway Boulevard, que incloïa, entre altres cinemes, l'Orpheum, el State, el Los Angeles, el Million Dollar Theatre i el Tower.

Quin va ser la pel·lícula que li va canviar la vida a Quentin Tarantino?

El productor de cinema compta que Reggie li va donar l'oportunitat d'escollir la pel·lícula que li vingués de gust veure, ja que ell les havia vist totes, excepte una que havien tot just estrenat, anomenada 'Pólvora negra'. "El cas és que Pólvora negra era la pel·lícula que Reggie volia veure tant sí com no. Per començar, com el bon entès que aparentment era, havia vist totes les altres. D'altra banda, es veia a la llegua que Jim Brown li agradava", va precisar Tarantino. Va afegir que "aquesta anava a ser la meva primera pel·lícula en una sala amb un públic totalment negre (excepte jo) en un barri negre". El que va iniciar una tradició que anys després ell va continuar.

"En aquella nit de dissabte en el centre, va començar a parpellejar a través de la finestra del projector 'Pólvora negra', l'última pel·lícula de Jim Brown, per a un públic summament entusiasta format per uns 850 negres, 800 dels quals eren homes", va dir. "I per ser sincer ja mai no he tornat a ser el mateix des d'aleshores", va agregar. Segons Tarantino, a partir d'aquell moment, en una mesura o una altra, "m'he passat la vida sencera anant a veure pel·lícules i fent-les, en un esforç per recrear l'experiència de veure una pel·lícula de Jim Brown acabada d'estrenar, un dissabte a la nit, en un cinema amb públic negre el 1972".