Encara que ja han passat més de 30 anys de la mort del narcotraficant, terrorista i polític colombià, Pablo Emilio Escobar Gaviria, que va pastar la seva fortuna a través del tràfic de cocaïna cap als Estats Units (EUA), encara continua donant molt de què parlar. Per sorprendre el seu fill Juan Pablo, que fa uns anys i a causa de la persecució a la seva família va canviar de nom a Juan Sebastián Marroquín Santos, el fundador del Càrtel de Medellín va voler segrestar un dels artistes més grans de la història musical, Michael Jackson.
Així ho va revelar el mateix Juan Sebastián al documental de HBO, 'Escobar: La Herencia Maldita'. "Per a mi, com a adolescent, la Hisenda Nàpols representava un lloc on tot podia arribar a ser possible. Fins i tot amb somiar portar Michael Jackson perquè al desembre cantés un parell d'hores per a tu", va relatar.
Com anava a ser el segrest de Michael Jackson?
'Perú 21' explica que, encara que Escobar es va negar inicialment pel preu que representava comptar amb la presència del rei del pop, finalment, se li va ocórrer ràpidament tornar d'aquesta invitació un segrest. "Semblava tot molt normal perquè teníem la pista privada d'aterratge allà, la pista de futbol molt a prop perquè ell muntés el seu concert, i jo veia com fàcil la logística perquè ell arribi i faci el seu concert i es torni al seu país, però al meu pare se li passa de manera immediata, automàtica, que ell el convidaria a quedar-se i que la sortida de la hisenda Nàpols li costaria 60 milions de dòlars", relata Marroquín en la sèrie.
En aquest sentit, va explicar que això sorgeix a partir que ell va manifestar que estava cansat de veure els mateixos artistes en la Hisenda Nàpols. "Li dic que per què no portàvem a algú de talla internacional i ell m'accepta. Jo el suggereixo a Michael Jackson com a possible personatge, perquè jo era fanàtic i al meu pare també li agradava. Li va semblar bona la idea", va declarar Juan Pablo. Afortunadament, el rapte de Jackson no es va concretar a causa que la Hisenda Nàpols va ser expropiada aquell mateix any per part de l'Estat colombià després d'una batalla judicial.