Isabel Pantoja torna a somriure. Sembla que la seva mala sort acaba. Han estat dos anys especialment difícils per a ella, però per fi va poder tornar a pujar-se a un escenari i deixar el seu públic emmudit. En aquesta ocasió ha estat a Llatinoamèrica, com a part de la seva gira internacional. El passat 24 de maig va cantar a Buenos Aires, l'Argentina, i dissabte en el Gran Arena de Monticello (Xile).
De cara al públic, i entre el seu grup més selecte d'amics, Isabel Pantoja es mostra somrient malgrat els mals moments que ha viscut aquests últims anys, com el seu enfrontament amb Kiko Rivera o la mort de la seva mare.
Isabel Pantoja combat l'absència de Kiko Rivera i la seva mare amb aquestes persones
A aquesta aventura transoceànica l'ha acompanyat el seu cercle més íntim. Mai no falla el seu inseparable germà, Agustín Pantoja. Però també trobem el seu perruquer de confiança, Antonio Abad, el seu maquillador, Alberto Dugarte, i per descomptat, la presidenta del seu club de fans, Celeste.
A través de les seves xarxes socials, tant Dugarte com Abat comparteixen l'emoció de viure "aquests moments al teu costat". "Simplement et tractem i ens cuidem amb el mateix afecte, amor i respecte que tu ens tractes i ens cuides a nosaltres... ets enorme Isabel Pantoja", escriu el maquillador en una de les seves publicacions d'Instagram.
També ha donat detalls del maquillatge que va lluir la cançonetista. "Sempre em pregunteu pel seu maquillatge, la tècnica seriosa un híbrid entre Foxyeyes i Banana, en tons marrons, or i la línia inferior morats brillants, potenciant i engrandint els seus ulls".
Abad és qui ha revelat la identitat de les persones que es van preocupar perquè tot sortís perfecte. "Alberto Dugarte et va deixar espectacular amb aquest maquillatge que tant t'afavoreix. Celeste en sastreria. María Ángeles en el teleprónter donant-ho tot. Paqui, d'assistenta personal sempre pendent de tu".
Després de l'experiència viscuda, Isabel Pantoja ha volgut compartir una sentida reflexió. "No ens adonem que cal abraçar, que l'abraçada és molt important mentre som vius, quan ja no ho estem no serveix per a res".