Segur que no fa falta que et donem moltes explicacions sobre qui és Arantxa Sánchez Vicario. Amb tan sols 13 anys, ja era jugadora de tennis de forma professional. Competia al més alt nivell i viatjava per tot el món. El seu nom sempre serà recordat com una de les millors esportistes de tots els temps. Tanmateix, no només va omplir portades de diaris esportius, també de la crònica social, a causa dels seus problemes familiars.
Pràcticament Arantxa Sánchez Vicario va perdre la seva infantesa. Se sentia controlada tota l'estona i amb massa pressió, per això potser va decidir a abandonar a una edat tan primerenca. Amb tan sols 30 anys. Allà es va adonar que vivia al paradís.
"Era una vida totalment desconeguda per a mi. M'aixecava al matí i em semblava el Paradís: ni entrenaments, ni mesurar el que esmorzava, ni viatges, ni pressió i nervis, ni gent dient-me què fer em vaig donar compte que hi havia una altra vida, la real, i que començava allà. M'emocionava molt", se sincera Arantxa.
Just en aquell moment va viure tot un infern familiar. Un clan que semblava inseparable va començar a erosionar-se. La tennista es va separar per complet dels seus pares, a qui ni tan sols parlava. Va escriure una biografia on se sincerava sobre els problemes familiars, tanmateix en el dia d'avui reconeix, en una entrevista a 'El Mundo', penedir-se. En aquella època estava manipulada i guiada per persones que no volien el seu bé.
Arantxa Sánchez Vicario i els seus pares/ Agència
"El llibre va ser un gran error. Una altra ombra. Avui no ho hauria escrit, però en aquell moment em vaig deixar aconsellar i manipular per gent que no volia el millor per a mi. Em van convèncer que seria una cosa positiva en la meva vida i, després, vaig descobrir que no era així i que aquesta persona (el seu exmarit Josep Santacana) tenia els seus propis interessos que trenqués amb la meva família", compte.
Segons l'esportista, no tot el que va explicar al llibre era real. Finalment, explica que va ser ella qui va fer el pas de demanar perdó als seus pares i germans. Ara tot està oblidat, però ella no es pot treure del cap que el seu pare es va marxar d'aquest món sense aquesta esperada reconciliació. "Vaig fer el pas de demanar-los perdó i hem anat recuperant la normalitat. Per desgràcia, el mal ja estava fet, al final el meu pare estava en una situació complicada de salut [patia alzheimer] i va morir sense que ens reconciliéssim. Encara em pesa i em pesarà sempre", va confessar totalment trencada.