David Bisbal i Rozalén són dues de les veus més aclamades al nostre país. Aquests últims anys han estat molt difícils per a ambdós, així com per a la resta de cantants a causa de les restriccions per la pandèmia. Durant els mesos d'estat d'alarma van quedar tots els concerts i esdeveniments cancel·lats, no obstant això, no es van poder recuperar amb tanta normalitat, ja que amb tan pocs assistents no sortien a compte.
I això que els devem molt als artistes. Durant la pandèmia van ser els que més ens van entretenir gràcies a la connexió que ofereixen les xarxes socials. Aquest temps de pausa els va servir a molts per trobar-se a si mateix i compondre noves cançons. Si hi ha un himne que es va fer viral a Espanya durant la pandèmia no és cap altre que 'Resistiré' de 'El duo dinàmic'. Aquesta cançó la van entonar milions de persones, però ens va encantar la versió que va oferir Rozalén juntament amb David Bisbal. Des d'aleshores ambdós tenen una connexió molt especial i el d'Almeria no ha dubtat a trencar-se rere l'última carta que ha escrit la cantant al seu progenitor.
El passat 17 de febrer, l'artista va haver d'acomiadar-se del seu pare. Una dura pèrdua que no és capaç de superar i que l'ha sumit en una profunda tristesa. "Acaba de morir el meu pare... Que mai no va deixar d'agafar-me en braços", va escriure a les xarxes socials per comunicar la trista notícia.
L'esquinçadora carta de comiat
Ara, un mes després, ha reunit el valor necessari per acomiadar-se d'ell en una emotiva carta: "Pare meu... Un mes sense tu. I sento que m'han arrencat part de l'arrel de l'arbre que em sosté. I sento que d'això no em curaré. Que encara em dura el cop al pit i la tremolor a les mans. Com si la petita escletxa que quedava de la meva infantesa definitivament hagués acabat... Te n'has anat de cop, a la matinada d'una nit de lluna plena. Te n'has anat en silenci sense conèixer la mort, a la que tant temies. Ara empatitzo més amb el dolor, perquè em semblen ja tan cruels les lleis naturals de la vida... Se m'ha gelat un trosset de cor després del petó al teu front fred mentre acariciava el teu cabell, com quan era una nena."
La manxega ha trobat el refugi en la música, el seu principal suport. Quatre dies després de la mort del seu pare ja estava bolcada amb els seus compromisos professionals. Es troba de gira internacional. La música l'ha ajudat a guarir, tal com ella mateixa relata. "M'has regalat els quatre últims dies de la teva vida i no paren de rondar-me els missatges que em llançaves, com si vinguessis a acomiadar-te, com si un intuís que està en el temps de descompte: 'Portes deu anys de treball meravellosos María, però els deu pròxims seran millors encara que jo no els vegi...', 'no deixis d'escriure que li fas molt bé a la gent', 'el teu germà i tu sempre units', 'que especial ets al món', 'quin orgull tenir-vos com a fills', 'que feliç he estat aquests dies' ...", ha continuat dient.
I ha complert una de les seves indicacions. "Vam agafar una flor de cada ram, de cada corona que et van portar per assecar-les i recordar sempre quin ha de ser el nostre camí. No cabien pare. No érem nosaltres els únics que ens sentíem orfes perquè eres l'home que més 'Et vull' deies i ho senties de cor. Estimaves de veritat... Que fins i tot en el teu comiat hi va haver abraçades de reconciliació. Encara amb aquesta tristesa et prometo que continuaré fent del meu camí una mica extraordinari. Perquè tu estimaves la vida i cada un dels meus passos te'l penso dedicar. Perquè si a mi em fa mal el món és perquè a tu et feia mal. I tinc la teva boca, el teu únic clotet i el teu cognom és el meu nom. Perquè m'esforçaré a ser millor persona per assemblar-me més a tu i així marxar algun dia com tu te n'has anat: recollint tot l'amor que vas sembrar. Perquè tu voldries veure'm alegre, gegant, humil, feliç", ha destacat.
"T'estimo i t'estimaré sempre, papa. 'Més que als ocells coloraines i al pa torrat. La teva filla. La teva María", finalitza.