Ana Obregón sempre recordarà el seu gran èxit. L'actriu va triomfar amb la seva sèrie 'Ana i los 7', el seu nom figurava com a idea original, i a més era la gran protagonista. La ficció de TVE reunia totes les setmanes milions d'espectadors. El seu últim capítol, el casament de Fernando i Ana, es va acomiadar amb més de set milions. Però mentre tots els nens estimaven la mainadera més famosa de la televisió, i desitjaven que es casés amb el pare dels set nens, també odiaven la dolenta dolentíssima de la ficció, i és que potser mai no s'ha arribat a odiar tant un personatge, això és que Silvia Marsó, actriu que interpretava a la malvada Alèxia, ho va fer molt bé.
Silvia Marsó mai no ha parlat malament d''Ana i els 7'. Reconeix que eren altres temps, principis dels 2.000 i es feia un altre tipus de ficció, més familiar i amb menys recursos. Per a la seva època la destaca com una de les millors sèries d'aquell moment, com prova està la seva audiència. Era una ficció amb els rols dels personatges molt estereotipats, com si fos un conte, així ho va definir ella en una entrevista. Però estaria encantada de tornar a interpretar Alèxia.
Després d''Ana i los 7', Silvia Marsó ha continuat lligada a la interpretació, però a poc a poc es va acomiadar de la televisió per centrar-se en el teatre. Són multitud d'obres les que ha representat en tots aquests anys. En el dia d'avui es troba a les Naus de l'Escorxador amb la funció 'La Florida', on interpreta Lola, "una cantant que es va fer famosa en els temps en què els senyors amb cigar manaven en aquest país, però va prendre una decisió que la va enfonsar i viu frustrada des d'aleshores". L'actriu, com el seu personatge, també va deixar la fama i la fortuna pel teatre.
"Ser famosa és una cosa perillosa per encarnar certs personatges perquè, al final, els espectadors veuen el famós i no a tu. La fama es menja els personatges i per ser creïble has de ser una persona de carn i ossos, no un estereotip", reconeix.
Silvia Marsó parla per primera vegada dels problemes del seu pare amb el joc
Silvia Marsó se sincera en una entrevista per a ABC on parla de la seva mare i el seu pare. Fa uns anys que va morir i la seva mort encara pesa. L'actriu es refugia al teatre. "La meva mare significa tot. M'ha acompanyat tota la vida, és el meu referent. Ara que no està, sento que em falta una cosa fonamental. És la persona que més temps he estimat, que més temps m'ha estimat. I ha estat un amor pur, veritable," admet emocionada.
I per primera vegada parla obertament de la malaltia que patia el seu pare que va portar a tota la família a la ruïna. "La ludopatia del meu pare va destrossar la meva família. És una malaltia terrible que arrasa amb tot, amb qui la pateix i amb els qui l'envolten. Jo vaig veure patir la meva mare, que va arribar a patir una depressió. Ara és diferent perquè hi ha tractament, però en aquells anys va ser molt dur". Per aquesta raó, Silvia va començar a treballar als 16 anys.