No falla. Normalment, quan algú té una bonhomia que tomba, quan algú enamora amb el seu caràcter, quan algú és una persona a qui tothom estima, sempre somrient, disposat a ajudar i empàtic, acostuma a ser algú que darrere seu (o al costat) té una família que paga la pena. Normalment, la bona gent té una característica comuna: estimen amb bogeria les seves famílies i les seves famílies els estimen amb bogeria a ells. I això és el que passa amb la meravellosa Sílvia Abril.
L'actriu i còmica catalana, autora d'un llibre imprescindible si volen passar una bona estona, Pérdidas de risa, demostra que el somriure a la cara ve de família i que justament és la família qui li provoca sovint aquest somriure. Enamoradíssima de la seva parella, ella i l'Andreu Buenafuente estan fets l'un per l'altre, amb la seva adorable filla Joana, ara hem conegut l'àvia, la mare de la Sílvia, gràcies a una publicació preciosa que ha fet la intèrpret.
Una publicació acompanyada d'una de les cançons més boniques que ha parit mai Joan Manuel Serrat, Aquellas pequeñas cosas, aquella on ens diu que "Son aquellas pequeñas cosas que nos dejó un tiempo de rosas. En un rincón, en un papel o en un cajón".
Doncs al ritme d'aquesta meravella hem vist la mare de la Sílvia. I no de qualsevol manera, sinó sorprenent la seva filla amb un preciós ram. Perquè no hi ha una pequeña cosa més maca que aquesta. Serrat cantava sobre rams de roses. No són roses, però són igual de boniques. I quina ha estat la sorpresa de la Sílvia en veure-la aparèixer així: "Cuando mi madre aparece en casa con flores yo me derrito de amor"... No ens estranya. Com per no fondre's d'amor veient la teva mare arribant a casa i portant-te un ram de flors. Per cert, mare i filla són iguals.
Sílvia Abril, orgull de mare. Meravelloses totes dues.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!