Sílvia Abril, colpidora, no pot contenir les llàgrimes en directe: què ha dit de l'Andreu Buenafuente

Per separat, són dues de les persones més estimades de Catalunya. Però és que junts, són imparables. Impossible trobar en aquest país una parella tan maca, tan bonica, tan divertida, tan meravellosa com la que formen la Sílvia Abril i l'Andreu Buenafuente. I ja no parlem de com són com a família, amb els seu tresor, la seva filla Joana. L'actriu i el presentador catalans fa molts anys que es van enamorar, quan ella ens feia pixar de riure, també al mateix presentador, disfressada com La niña de Shrek. Allà mateix, en un plató, darrere aquelles ulleres i aquelles celles, rere aquells cabells greixosos i aquelles faldilles que s'aixecava constantment mentre es tocava i s'ensumava l'entrecuix, va encendre's la flama, i l'Andreu i la Sílvia es van mirar als ulls i van saber que s'havien enamorat.

Ja ha plogut des d'aleshores, però el seu amor no ha fet una altra cosa que créixer cada dia més. S'estimen amb bogeria, es complementen, s'entenen a la perfecció, sempre hi són l'un per l'altre en tot moment. A les verdes i a les madures. Quan l'Andreu recentment va haver d'aturar-se, deixar l'activitat professional, per carregar piles, per descansar, per recuperar-se, evidentment la Sílvia estava al seu costat a tota hora. Com dèiem, per separat ens els estimem molt, però junts formen una parella que ens emociona... I que encara s'emocionen quan parlen l'un de l'altre, com acaba de passar a la Cadena SER Catalunya a l'excel·lent i molt recomanable programa Llapis de memòria, amb Jordi Manau, que repassa les vides dels diferents convidats, amb un fil conductor que són cançons especials en les vides dels diferents entrevistats.

Ara hi ha passat la Sílvia, que ha triat les següents cançons per il·lustrar la seva vida i els seus records vitals més bonics i importants: 'Never Gonna Give You Up' de Rick Astley, 'Un año de amor' de Luz Casal, 'La Canción de Parchís' de Parchís, 'Mambo #8' de Damaso Perez Prado o 'Lápiz y tinta' d'El Último de la Fila. La Sílvia, que ara acaba d'estrenar a 2Cat el programa I ara què?, i que prepara l’estrena d’El firmament al Teatre Nacional de Catalunya, ha explicat que “Ara tinc la meva expressió televisiva. És la primera vegada que tinc un espai creat per mi, un lloc on jugar còmodament. Fer riure és immediat, però emocionar també és molt potent", diu la còmica i actriu. I vaja si s'ha emocionat i de retruc, ens ha emocionat, quan ha sonat la cançó que falta a la llista. Aquesta meravella d'Oques Grasses:

Sort de tu, una cançó perfecta, que en sentir-la, fa plorar la Sílvia, pensant en la sort que ha tingut d'haver trobat algú com l'Andreu. I nosaltres afegim que ell també ha fet sort de trobar algú com la Sílvia: "No puc escoltar la lletra perquè m'emociono", diu amb llàgrimes als ulls. "És una cançó molt bonica". Què li passa pel cap quan sent aquest tema? "La sort que tinc de tenir la persona que tinc al costat. L'Andreu. La vida. Tot. La fama ens ha robat l'oci. Però des que va néixer la Joana ho superem. Tirem endavant, perquè és molt injust que ella pagui el preu de la fama dels seus pares, perdent-se coses que no s'ha de perdre, o no volem que es perdi":

Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, meravellosos.