L'actriu Sara Sálamo i la seva parella, el jugador del Reial Madrid, Isco Alarcón, han format una feliç família al costat dels seus dos fills petits. L'11 de juliol del 2019 naixia Theo, i un any i mig després, el 30 de desembre del 2020, el segon, Piero. L'orgullosa mare acostuma a penjar fotografies de tots quatre a les seves xarxes socials, on se la veu radiant al costat de les persones que més estima d'aquest món.
Sara Sálamo, Isco Alarcón i els dos fills de la parella, Theo i Piero / @sarasalamo
Però de vegades, com ha passat ara, l'actriu de Brigada Costa del Sol o Todos lo saben també utilitza les xarxes socials per parlar d'ells, però de coses que no l'omplen de felicitat, precisament, sinó tot el contrari.
I el que ara ha fet saber ha generat un intens debat entre els seus seguidors que hauria de fer reflexionar més d'un. Perquè Sálamo, a banda de ser una excel·lent intèrpret, acostuma a fer publicacions amb una forta càrrega social, o amb un contingut gens frívol, especialment quan es tracta de defensar els drets de les dones o en aquest cas, dels infants, i de retruc, dels pares i mares.
Sara Sálamo, agafant en braços un dels seus fills / @sarasalamo
Són dies de retorn a l'escola. En els casos, però, dels més petits, dies d'anar per primer cop a l'escola. Pels que ja tenen una edat, un moment molt esperat, ganes de retrobar-se amb els seus companys després de no veure'ls durant tot l'estiu, veure quins nous alumnes hi haurà a classe i tornar a crear lligams amb amics i amigues després de dos mesos en família.
Però per aquells que van a P3, P4 o P5, no tot és de flors i violes. En alguns casos, anar a l'escola suposa un suplici, sobretot, en uns primers moments, que esdevé de vegades en petits drames, amb els nens (i els pares) plorant a moco tendido. I això ho ha comprovat en la seva pell Sálamo.
Sara Sálamo / @sarasalamo
La psicoterapeuta Paola Roig ha publicat un post sobre "¿Dejar llorar es parte de la adaptación?", on l'experta en maternitat lamenta que s'hagi estès això de no agafar els nens quan ploren perquè no s'acostumin, exemplificant-ho amb les particularitats del primer dia d'escola: "lo siento pero no. Ya no trago más. Dejar a una criatura de 1,2 o 3 años en un lugar que no conoce, con personas a las que no conoce de nada, el primer día que pone un pie en ese espacio, es violento. Y me sabe mal si hiero sensibilidades. Me sabe muy muy mal si vuestra escuela no os ha dado otra opción. Si por vuestro trabajo no tenéis manera de acompañar a vuestra hija".
Una de les que ha reaccionat a aquesta sincera queixa ha estat Sálamo, que ha explicat el seu cas personal. L'actriu canària subscriu "cada palabra de este texto". I no només això, també critica el sistema educatiu i els processos curts d'adaptació, quan, diu, haurien de ser personalitzats en funció del nen: "Que sean pequeños no significa que sus lágrimas no valgan. No porque nuestra generación pasara por algo que nos hizo daño, tenemos que repetir el patrón con nuestros pequeños".
Sálamo va més enllà i reconeix que "Mi hijo de dos años sigue sin ir a la escuela porque se dio esta situación, y para mi era insostenible que pasara por algo así".
Immediatament, més d'un mestretites donant lliçons i criticant-la per la seva decisió. La mateixa intèrpret ha hagut de sortir al pas lamentant el to i el contingut d'alguns comentaris i tornant a incidir en que el que ella ha pretès explicant el cas del seu fill és "Esto era una crítica a lo atrasados q estamos en España (con respecto a otros países de Europa) con temas como el periodo de adaptación en las escuelas infantiles". Pensem-hi.