Tots, absolutament tots els que estiguin llegint en aquests moments aquestes línies segur que tenen en comú una cosa: han cremat, enterrat, guardat en un calaix i llençat la clau al mar les fotografies corresponents a quan eren adolescents. L'època més difícil, no només a nivell vital, sinó també a nivell físic per la que passen els éssers humans. El pas de la infantesa a l'edat adulta té un peatge difícil de gestionar, aquests anys en què no saps el que vols fer, en que sovint els altres t'amarguen la vida, et canvia la veu, et surten grans i un llarg etcètera. Les proves físiques d'aquells anys difícils les tenim en les fotografies que desgraciadament, acostumen a ser les que pengen orgulloses a les parets de casa els pares. Ara, qui ha revelat la seva imatge de l'orla estudiantil ha estat l'actor i director Santiago Segura.
@ssantiagosegura
L'alter ego de Torrente ha passat per una evolució evident fins arribar a la seva imatge actual. Però hi va haver uns anys en que a ulls del gran públic, tenia un aspecte molt diferent. Va arribar a la fama després de participar en la pel·lícula d'Álex de la Iglesias El día de la bestia, on apareixia panxut. Precisament ell mateix lamentava fa poc que aleshores, algun mitjà li va fer sessions fotogràfiques de les que després s'ha penedit: "Cuando me vi en esa portada me sentí realmente absurdo".
Ara, ell mateix ha tirat encara una mica més enrere. Concretament, fins als 14 anys, quan entrant en l'adolescència, es defineix com a "gordo, incapacitado para cualquier tipo de actividad gimnastica, adicto a los milhojas de Nata y crema, con gafas y toreando el “bullying” como mejor podía". Una imatge impactant d'ell amb aquella edat, però definint també quines inquietuds tenia i quins hàbits van esdevenir en la persona que avui tothom coneix: "intentando reclutar amiguetes para que me ayudasen haciendo cortometrajes con mi tomavistas súper-8, estudiando siempre a última hora para aprobar asignaturas que no me interesaban, leyendo tebeos todo el rato, dibujando en cualquier espacio en blanco, adicto a las sesiones de programa doble de cines de barrio, a la televisión y con un negocio de compra/venta/cambio de cómics en El rastro... así era yo".
Una imatge i una confessió que ha estat molt aplaudida pels seus seguidors:
