Mica en mica, quilòmetre a quilòmetre, pas de zebra a pas de zebra, Eloi Vila està aconseguint crear un clima càlid i íntim en un receptacle que a priori ningú pensava que donaria per confessions: les quatre parets d'un vehicle. Al cotxe! avança amb pas ferm pels carrers de Barcelona amb les seves entrevistes divertides, emotives i interessants, unes converses entre conductor i passatgers on aquests se li obren en canal al periodista.
TV3
La darrera en pujar al seient de copilot ha estat l'actriu Rosa Boladeras, una de les més estimades pel públic català, amb nombroses participacions televisives (La riera, Poble nou, Temps de silenci) o teatrals, amb més de 30 obres a la motxilla (la darrera, "Els jocs florals de Canprosa", una obra de Santiago Rusiñol).
TV3
Va estar simpàtica, va parlar de feina i va parlar de família: "mira, una de les filles, de 22 anys, ja ha fotut el camp de casa, la xicota s'ha independitzat. Hi ha un parell més de monades que encara estan per allà, un nen de 14 i una nena de 10". Però no només va parlar de la família que ella ha creat. També de la d'on ella prové.
TV3
En una entrevista radiofònica va dir recentment que ara estava "molt capficada en recuperar els seus orígens". Qüestió que no va passar pel alt Vila, que s'interessa per aquestes paraules. I l'actriu hi aprofundeix, no sense pensar-s'ho dues vegades: "...eee..., doncs mira..., aviam..., o sigui... Seré breu, vale. Perquè encara estic en aquest procés... Encara no he tancat aquest procés". El 'procés' al que fa referència no té res a veure amb política i sí molt a veure amb orígens, amb família... amb sentiments. Un procés "bonic, emocionant, dolorós, preciós" en paraules seves: "A mi em van adoptar. Els meus pares sempre m'havien dit si volia saber alguna cosa, però de petit, no t'atreveixes. No vols fer-los-hi mal. Vols que t'estimin. Però sempre tens una mica de curiositat".
TV3
Amb un Vila escoltant respectuosament i una Boladeras amb ganes d'exposar els seus sentiments, l'actriu continua el seu relat: "un dia, a la tele, van fer un reportatge dels 'niños robados' de l'any 72, l'any que jo vaig néixer, i vaig veure una mare que s'emocionava molt, que tenia molt dolor d'haver fet el que va fer, per les circumstàncies que siguin. I allò em va tocar moltíssim".
TV3
Boladeras va veure el reportatge en qüestió al costat de la seva mare, i en aquell moment ho va tenir clar: "Jo vull buscar els meus orígens. No sé si vull conèixer la meva mare biològica, però sí que li vull fer arribar un missatge: li vull donar les gràcies per la vida, que l'estimo molt i que està sent meravellós". Amb els ulls brillants d'emoció, l'actriu afirma que llavors va començar a tibar del fil i a partir de la primavera començarà a escriure sobre això i mirarà de trobar producció per fer-ne una pel·lícula, una obra de teatre o totes dues coses. Una recerca que va començar, com ella va dir, per gratitud. Gratitud cap a la seva mare biològica. I gratitud la que vam tenir els espectadors en sentir una conversa com la seva amb Eloi Vila.
TV3
Per cert, quan ell li pregunta si ja l'ha arribat a conèixer, Boladeras somriu sorneguera i enigmàtica: "això no t'ho explicaré. El que sí que et puc dir és que he trobat un germà i una germanastra i ara tinc molts nebots i estic molt contenta". Frisem per veure ja la pel·lícula.