Fa poc els vam parlar a En Blau d'un espectacle imperdible si volen passar una bona estona, riure i passar un parell d'hores de la millor manera. Es tracta d'Escocía, així, amb accent a la 'ì', i en ella podran veure un tros d'home, 1,90 d'alçada, presència escènica imponent, cabells blancs amb un tirabuixó, ulleres negres de pasta i faldilla escocesa. Però més que la seva presència, que també, el que paga la pena d'ell és el que diu. Un còmic divertidíssim, i molt bona gent, per cert, podem constatar-ho els que el coneixem i hem tingut la sort de treballar amb ell, que s'autodefineix com a "Comediante / Actor / Entretenedor / Cabaretero / Creador / Sibarita periférico y DandyDelExtrarradio". Parlem del gran Txabi Franquesa.

En l'obra se'n refot del mort i de qui el vetlla, començant per ell mateix, i és una delícia veure la rapidesa mental i la gràcia natural que té quan de manera espontània interactua amb el públic que el va a veure. El Txabi és d'aquells còmics que tot i que el que es prepari tingui molta gràcia, amb uns monòlegs hilarants sobre diferents qüestions, el seu punt fort també és la improvisació. Ràpid com ell sol, quan parla amb els espectadors de la platea i els hi va fent preguntes, té sempre la resposta precisa, perfecta i divertidíssima sobre el que li expliqui el públic. 

I ara, ha demostrat en una de les seves funcions que es pot fer broma sobre un tema molt seriós i important com és la llengua, que es poden dir quatre veritats ben dites amb tot el sentit d'humor del món, que es poden fotre mastegots brutals amb elegància. I és el que ha fet. Des de Catalunya, ell també, sovint ens fem creus de les mentides que es diuen des de fora, a les espanyes, amb la qüestió lingüística del país. Allò que perseguim el castellà, que llancem pedres a la gent si no ens parlen en català i bajanades com aquestes. També al·lucinem com a moltes botigues o establiments, alguns treballadors amb poques ganes d'aprendre quatre frases o de fer-se els milhomes, et diuen allò de Háblame en español, que no te entiendo (o no te quiero entender, seria més exactes), o Háblame en español, que estamos en España quan vas a demanar un cafè amb llet o dius bon dia. És com si convulsionessin i fossin incapaços de voler aprendre la llengua catalana, cosa al·lucinant, quan han vingut a Catalunya a viure.

Parafrasejant el títol de la seva obra, a molts és com si els Escocía parlar català. Enmig d'una funció del seu espectacle ha passat un moment sensacional. Parla Franquesa amb una dona del públic. Una dona de Granada que confessa, entre riures, que fa 60 anys que resideix a Catalunya i no ha après català. Ell explica que en les seves funcions a Catalunya parla les dues llengües oficials que es parlen, català i castellà, i pregunta a l'espectadora quan temps porta aquí. En sentir que tota la vida, al·lucina i la seva reacció és meravellosa, sobre aquestes dificultats desprès de 60 anys de no parlar català. I la cirereta del pastís ve quan una altra espectadora, del Canadà, ha après català... només amb 3 anys vivint aquí. Un moment sensacional.

Com ell diu, "Aquí es demostren bàsicament dos coses: 1- Malgrat el que diuen, aquí no s’ha obligat mai ningú a parlar català. Aquesta és la prova. 2- Fora de les nostres fronteres entenen millor la riquesa lingüística/idiomàtica de cada país". Té tota la raó del món.

Txabi Franquesa, meravellós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!