D'un temps ençà, hi havia un concepte per aquestes dates que responia al nom de la cançó de l'estiu. Normalment, qui rebia aquest peculiar guardó honorífic era el gran Georgie Dann, amb La Barbacoa, El Chiringuito o qualsevol de les seves cançons on el ritme era el mateix i on l'únic que canviava era la lletra de la cançó. Divertimentos musicals que protagonitzaven tots els envelats i les guinguetes de les platges durant els mesos de vacances. Ara la cosa ja no és el que era i queda molt més diluït aquest concepte entre l'oferta de cançons que surten per aquestes dates.
Ramón de España / Youtube
L'escriptor Ramón de España n'ha parlat en el seu article a Crónica global. Apunta que avui en dia, l'única que sembla voler ser l'autora de la cançó de l'estiu any rere any és Leticia Sabater i els seus indissimulats intents picants de fer ballar el personal amb les seves cançons plenes de dobles sentits eròtico-festius.
Però De España no desaprofita qualsevol oportunitat que té per fer miques qualsevol cosa que surti de TV3. I en el darrer article ha carregat els neulers contra la televisió pública, i de retruc, contra alguns dels artistes catalans més exitosos dels darrers temps. I ho ha fet, desbarrant i passant-se de frenada, com és habitual contra TV3. Escriu que "Hace años que la nostra se saca de la manga una cancioncilla ratonera y pegajosa que nos cuela a todas horas como supuesta canción del verano para catalanes de pro". El to de l'article segueix en aquesta línia, o fins i tot, encara s'hi abona més. Habitual pixadeta antiindepe ("estoy seguro de que, en su mente patrióticamente enferma, creen estarle dando sopas con onda a la ex amiga de los niños del pelo rubio y las cejas negras"), menysté de mala manera la jove cantant Suu, que l'any passat va fer que tothom anés taral·lejant el seu Tant de bo.
D'ella diu que "el año pasado nos atormentaron con una tal Suu, muchacha lánguida y no binaria, que tocaba el ukelele". I encara en surten més mal parats Els amics de les arts. El tema d'enguany? No sé com t'ho fas. I De España sí que sap com s'ho fa per vomitar una crítica despietada on diu del trio que "Este año, la cosa se ha vuelto (supuestamente) bailable y bullanguera, pero sigue siendo la misma birria trasnochada de siempre. Los encargados de (es un decir) alegrar el verano de los buenos catalanes son Els Amics de les Arts". L'autor diu d'ells que són "un grupo de una banalidad desoladora, pero con pretensiones (aún recuerdo que le dedicaron una canción a Jean Luc Godard, acompañada de un videoclip que pretendía rendir irónico homenaje al cine de la nouvelle vague y que daba una grima tremenda)".
Del videoclip del Dani Alegret, el Joan Enric Barceló i el Ferran Piqué escriu que "tiene efectos igualmente deprimentes. Como en los anuncios de cerveza, no hay más que gente joven y sonriente que muestra una alegría tontiloca y promete una felicidad más falsa que un billete de tres euros. La canción es la típica jarana impostada del grupo y, pese a su aparente ánimo optimista, a mí me deprime cada vez que la oigo y no puedo cambiar de canal porque no sé dónde he metido el mando a distancia de la tele".
A l'escriptor, però, sí que li agraden els Manel, "que salieron al mismo tiempo grupo muchísimo más interesante y que quiero creer que nunca se prestará a la charlotada veraniega de TV3"... De España, amb la seva cançó de sempre: atonyinar TV3, sigui estiu, hivern o qualsevol dia de l'any.