En Peyu és un geni. I punt. El còmic català, a qui podrem gaudir unes setmanes al costat d'un altre geni, l'Albert Pla, al teatre Coliseum de Barcelona, i a qui podem escoltar a Catalunya Ràdio amb La Renaixença, és algú que quan les deixa anar amb el seu sarcasme marca de la casa, et pixes de riure.
Imaginin què en pot sortir de la visita que ha fet als de La Sotana. Allà, amb l'Andreu Juanola, el Manel Vidal, el Magí Garcia i el Joel Díaz, ha estat xerrant una estona llarga, on, entre d'altres coses, ha revelat el que molta gent no sap: per què a en Peyu li diuen Peyu.
El de les Masies de Voltregà, que en realitat es diu Lluís Jutglar Calvés, és conegut per tothom amb el seu nom artístic de Peyu. Però d'on ve realment? "A casa meva hem tingut restaurant tota la vida, que van obrir els meus avis fa molts anys. Restaurant 'Cal Peyu'". "Peyu no és el teu sobrenom, llavors? D'on surt això de Peyu?", li pregunten. I ell revela que "sí, però és el meu sobrenom des de petit, que em deien Peyu perquè era de 'Cal Peyu'. Peyu surt de que la casa on van instal·lar el restaurant els meus avis, hi vivia un home que es deia Pompeu. I popularment li deien 'Pompeyu'. Jo li volia posar Pompeu al meu fill, però vaig tenir una filla", admet.
En Peyu, que és de Sant Hipòlit de Voltrega, un dels bressols de l'hoquei a Catalunya, admet també que va intentar aficionar-se, però "va molt de pressa la pilota, no es veu res, amb aquella pilota que està feta de foam, com lo dels Mossos d'Esquadra". En posar damunt la taula el nom de la policia catalana, en Peyu confessa que aquest cap de setmana "em vaig barallar amb un mosso". Evidentment, els sotanos han volgut saber per què. "Em va cridar com un autèntic quillo, en castellà". Li preguntar si la cosa va arribar a les mans i ell explica que els fets van passar "davant de l'Isern, a Vic, una botiga d'electrodomèstics". Ell sortia i anava cap "a una furgona d'aquestes dels antiavalots, i allò que fan que no saps ben bé què fan: avançarà?, es pararan?...".
"Va parar, jo passo pel costat amb la meva furgoneta, i ell, sense mirar si venia ningú, va obrir la porta, jo vaig haver de fer una mica de 'quiebro' per passar, no vaig pitar. Ell va baixar, i el meu retrovisor li va passar bastant a prop, a punt de tocar-lo a l'espatlla amb el retrovisor"... segueix ell. "'¡¡Qué haces, nosequé!!'... 'Gilipollas' no ho va dir, però l'actitud era aquesta. Vaig parar, va venir, 'nosequé, nosequantos' i jo: 'Bé, tu has parat aquí, no has senyalitzat res, has obert la porta sense mirar'... Jo intentant, per un moment, pensar que podia interlocutar amb aquella persona...". "Et vas posar farruco, eh?", li diu en Magí. "Això és exactament la relació Catalunya-Espanya", apunta en Manel. I en Peyu: "Més tard, amb la meva xicota, vam dir: 'Hòstia, hauries d'haver fet: 'Hòstia, de veritat, de veritat que espero no haver-lo tocat perquè no hi hauria res que em sabria més greu que fer-li mal a un Mosso d'Esquadra, no m'ho perdonaria, que si una cosa respecto, és el cos de policies del nostre país'", diu amb ironia. Peyu, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!