Pep Cruz és, a banda d'un dels millors actors que tenim al país, un tipus que quan parla, paga la pena escoltar-se'l. Un intèrpret extraordinari que porta molts anys demostrant que a banda de tenir un talent descomunal damunt dels escenaris o davant d'una càmera, la toca. I la toca molt. A base de coneixements, experiència, intel·ligència i sentit comú, el de Girona és dels que no es calla quan sent que ha d'alçar la veu, i quan parla, diu coses molt raonades i sovint, dures, que remouen consciències, per molt que faci mal sentir-li dir algunes veritats com a punys.
Ara, el Pep regala als espectadors catalans un altre dels seus papers brutals als quals ens té acostumats. Fa pocs dies que s'ha estrenat No miris, una obra imprescindible al Teatre La Biblioteca, una ficció basada en fets reals a partir de la història de Verónica Estay Stange, filla de represaliats per la dictadura xilena i alhora neboda d’un important repressor, anomenat El Fanta. Com diuen, de vegades la ficció és l'únic camí per fer aparèixer la realitat. Compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Com es reconeix un monstre? Podem ser nosaltres mateixos? Sota direcció de Joan Arqué, damunt l'escenari Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri i Gemma Martínez es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana.
Una obra sobre les tortures durant la dictadura de Pinochet pensat pel col·lectiu Cultura i Conflicte, que es pot veure a la seu de La Perla 29 fins al 18 d’octubre. N'ha parlat el gran Cruz en conversa amb VilaWeb, però com sempre que ell parla, paga molt la pena escoltar què diu més enllà de la seva feina. Escoltar-ho, per exemple, parlant de la seva gent, del seu país, d'en quin punt ens trobem i cap a on anem. I segons es desprèn de les seves paraules, anem camí del pedregar, perquè el que li veu, no li agrada. Cruz parla clar i català, com sempre fa, sense embuts. I a qui no li agradi, que no l'escolti. Però el Pep es mostra trist pel que veu al seu voltant. Diu: "Tenim un país que fa vergonya, es un país brut. No està ben escombrat, aquest país. Però els que han de fer la feina no escombren".
N'hi ha més sobre aquesta comparativa: "En lloc d'agafar l'escombra agafen l'arma ideològica i comencen a disparar amb els dits. Pam! Pam! Pam! Com els de Vox. On anirem a parar? Doncs apa, ja sabem on anirem a parar". I es mostra pessimista: "Em sap greu pels meus fills i els meus nets, però això anirà a parar a una duresa i una pèrdua de nivells de democràcia total". I lamenta que "això anirà a parar a la sanitat privada, anirà a parar a l'escola privada. Allò privat passarà per sobre d'allò públic. La cosa pública mai no s'ha cuidat bé, sempre s'ha pensat que pels diners que paguem, ens donen pocs serveis i és veritat: massa assessors, massa festes, massa diners tirats. I, en realitat, no funcionen els trens, no funciona allò més vital!".
Una vegada més, una reflexió del Pep Cruz que cal escoltar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!