Ja fa uns dies que es va estrenar la nova graella de 2Cat, que més d'hora que tard, té la ferma intenció de ser majoritàriament en català. Mica en mica es van estrenant els diferents programes, i ja n'hem vist alguns de nous, com els de la Candela Peña, les Mamarazzis o el Xavi Bundó. Quedem-nos amb aquest últim. Si el dia de l'estrena de L'any que vas néixer va fer més d'un 7% de share, un èxit incontestable, aquest dimarts va seguir en la bona línia, tot i baixar a un 4,8%. El programa és una conversa sensacional entre el presentador i dos convidats nascuts el mateix any, mentre van recordant coses del passat. Del seu i del comú a tots els ciutadans, en un país on abans hi havia el NO-DO, del qual van posant diferents imatges.
Aquest dimarts, pel segon programa, han visitat L'any que vas néixer dos col·legues de professió, dos actors extraordinaris: l'Àngels Gonyalons i l'Oriol Grau. Junts, han anat comentant el que els hi posava el Bundó, per exemple, anuncis de joguines, de quan ells dos eren uns nens. Després de veure'ls, el Bundó li pregunta a l'Oriol si "Havies tingut algun Madelman?". I ell, un sí rotund: "Jo sí... Un munt d'homes en calçotets! Capses de sabates plenes d'homes en calçotets. Era com una sauna gay 'avant la letre'... El primer que feia era despullar-los, naturalment", diu divertit Grau, provocant la rialla del Bundó i la Gonyalons. "Els despullava i els hi feia vestidets i els hi feia viure junts. Els meus germans, no, ells jugaven a guerres. Jo era mariquita de jove, ja. De nen ja apuntava maneres".
Moment on el presentador posa damunt la taula que "la homosexualitat no era una possibilitat" en època franquista. Com ho va viure l'Oriol Grau? "De sobte tenies referents molt lleus. Terenci Moix, que era fora de l'armari i en parlava. Però ho vivies en solitud fins que no trobaves amics o companys o col·legues. Ho vivies amb solitud, amb angúnia, amb sentiment de culpa i pecat i tota la merda aquesta, la càrrega religiosa". Petits referents, "però no teníem gaire on agafar-nos, eh?". I a casa?, li pregunta el Bundó. "A casa, res". Per sort, ell tenia una germana gran "que es va casar i va tenir dos fills, però després va adonar-se que també li agradaven les dones... La seva bisexualitat a mi em va obrir les portes de cara als pares i tot plegat, perquè ella ja havia obert camí i per tant, jo vaig transitar amb una certa normalitat".
Un Oriol Grau que no recorda "explicar-ho als pares explícitament, però sí sortir algun dia el tema de conversa. Recordo els pares de convidar-me a un dinar i de dir-me 'Hem de parlar'. En primer lloc em van demanar perdó per no haver cregut en la meva carrera teatral, per no haver-me donat suport. Jo ja havia fet tele. I després, perdó per no haver estat sensibles a la teva orientació sexual. I dius: 'Ostres, diu molt d'ells que em demanessin perdó, no?'".
Una conversa a tres bandes que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!