El nom de Nacho Vidal està lligat a la indústria pornogràfica. Ara bé, l'actor ara es troba preparant una pel·lícula d'acció mentre promociona la seva empresa de joguines. Dues feines que compagina, a més a més, amb la promoció del seu llibre Mi nombre es Violeta, una novel·la inspirada en el procés de transsexualitat de la seva filla.
El seu fill Nacho va assegurar des de ben petit que no estava còmode amb el seu cos, ja que es considerava nena. I de mica en mica va anar experimentant un seguit de canvis que realment l'han convertit en una. Vidal i la dona van acceptar els sentiments del petit i van ajudar-lo en el dur procés de passar a ser una noia. El primer pas va ser canviar-li el nom, de Nacho a Violeta. Els tràmits no van ser fàcils, però finalment van aconseguir donar-li aquesta alegria a la petita.
Les implicacions familiars i socials que té un procés així són immenses. Canvis, pors, operacions... No és gens fàcil, i és per això que l'actor ha volgut ajudar altres pares que passin per una situació així amb el llibre de Violeta.
Fa un parell de setmanes que ha sortit a la venda, amb la qual cosa en Vidal segueix recorrent els mitjans de comunicació per fer-ne publicitat. I quina millor manera de fer-ho que confessar com estan vivint aquest procés?
Nacho ha parlat amb Lecturas sobre la situació familiar en la qual es troben. Com van reaccionar quan el nen va demanar-los canviar de sexe? "Recordo que vaig plorar por per dins perquè em van venir al cap tots els problemes als quals s'enfronten avui en dia molts transsexuals. Vaig empassar saliva i li vaig dir que em semblava bé. L'endemà vam anar a una botiga i li vam comprar roba de nena per omplir tot l'armari".
La seva dona ho va passar molt malament, ja que se sentia culpable en haver estat tractant-lo com un noi durant els seus primers sis anys de vida. És difícil assimilar-lo, però en Nacho afirma que ho acabes fent: "Requereix un procés, jo vaig trigar dos anys en fer-me a la idea del canvi. Però un dia, passejant amb ella agafats de la mà pel carrer, vaig sentir com si em donés tota la seva energia i vaig sentir que tenia una filla".
TV3
Aconsella els pares que busquin ajuda en alguna associació, però que sobretot se centrin en donar tot l'amor i compressió possible als fills: "Així aconseguiran que s'obrin i coneixeran bé la problemàtica que viuen i els podran ajudar".
La seva filla ara mateix es troba decidint si operar-se o no: "Quan li dius de fer-se la vaginoplàstia, li provoca desgrat. La seva mare i jo pretenem que Violeta se senti bé sent una nena amb penis. I si algun dia decideix operar-se, que sigui per voluntat pròpia i no perquè s'ho dicti cap pressió social sobre ella". Ajudarà que expliqui el seu testimoni? Com ha estat de dur, realment, aquest canvi?