A l'actriu Mónica López l'estimen molt els espectadors. És el que té ser una intèrpret extraordinària, que ens enamora cada vegada que es posa en la pell d'algun personatge, i que ja ens va començar a robar el cor als espectadors de TV3 fa 30 anys, quan ens va fer patir com a 'Abril Montsolís', filla del 'Raimon' i parella del seu cosí 'Eduard Montsolís', segrestada i assassinada a Nissaga de poder (tot i que abans havia tingut petits papers a Estació d'enllaç, Oh! Europa o La Lloll). Des d'aquell moment, cosa que fa, ja sigui en televisió, cinema o en teatre, cosa que ens deixa hipnotitzats davant la pantalla o l'escenari: Jet lag, El comisario, Cuéntame, Kubala, Moreno i Manchón, Hierro, Rapa, Antidisturbios, El reino, Que Dios nos perdone, En la ciutat, L'auca del senyor Esteve, Secretos de un matrimonio, Calígula i tantes altres. Ara la podem veure a Cronos, pel·lícula que acaba d'estrenar sobre l'atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona del 2017.
Una Mónica que a banda de ser una actriu majúscula, també és una persona amb les idees molt clares, que es mulla defensant allò en que creu, tot i que li comporti problemes amb les productores. Per exemple, negar-se a anar a El Hormiguero i recomanar als col·legues de professió que no hi anessin: "Nunca me callaré. Ahora tengo una pelea tremenda porque... Lo diré: no hay que ir nunca a 'El Hormiguero'. Ese señor blanquea el fascismo y blanquea a gente impresentable. La gente de la cultura no podemos ir a 'El Hormiguero'". Amb motiu de l'estrena del seu darrer film, María Guerra l'ha entrevistat a 'La Script'. Una conversa sensacional on han abordat el tema de la llengua. La Mónica, molts anys a Catalunya, però nascuda a Las Palmas de Gran Canària, és presentada com a "canaria que en las entrevistas (es una cosa que me parte de risa) entras y sales del canario". I ella respon: "Claro: si me hablan en canario, yo no puedo responder en godo".
Han continuat abordant el tema de la llengua, i ella és conscient que "depende de la persona. Hay gente que no pierde jamás su acento", i parla del seu germà, que porta "diez años más que yo en Barcelona y sigue hablando canario. Claro que sabe catalán, pero sigue hablando en canario". Curiosament, sobre el tema dels accents, "en Madrid me dicen que tengo cierto acento catalán. Me meo de risa, porque seguramente no es las 'e' ni las tal, pero igual la 'música'... como aprendí a hablar castellano en Barcelona, igual las preguntas las hago hacia arriba". Canària, de mare alemanya, criada a Catalunya... Es considera multilingüe? "No. Fui a un colegio donde aprendí dos idiomas", però troba a faltar no haver après encara més llengües, per exemple, la de la seva mare, tot i anar a una escola alemanya: "No lo hablaba con nadie, porque mi madre era tan amante de España que nunca habló alemán conmigo, y eso es una gran tara que tengo yo ahora. Aprendí alemán, porque fui a un colegio alemán, pero no lo tengo como un idioma materno, en mi casa se hablaba castellano":
Mónica López, extraordinària. En totes les llengües i accents.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!