"¡Fea! Sí, ¡tú!", li cridava Hache a Babi a la pel·lícula Tres metros sobre el cielo. Hache d'Hugo, que és el protagonista del film de 2010 dirigit per Fernando González Molina a tall d'adaptació de la novel·la romàntica homònima de l'autor italià Federico Moccia. Un rol que, llavors, va servir com a catapulta per a la carrera d'un Mario Casas desconegut per a gran part del públic. Però no només això, perquè fer del malote motero chungo del qual s'enamorava María Valverde també li va valer per convertir-se en tot un 'sex symbol' del panorama estatal. Un físic que poc passa per alt quan qualsevol es refereix a ell, i és que és certament destacable que, pel motiu que sigui, solen tocar-li papers de guapíssim en què no pot evitar treure's la samarreta en algun moment de la seva aparició.
Ara, més allunyat de la figura d'ídol de masses adolescent, compta amb una trajectòria dilatada en la petita i la pantalla gran. Ha protagonitzat sèries com El barco (2011-2013) o El inocente (2021), va guanyar el Goya a millor interpretació masculina protagonista en el 2021 per No matarás i fins i tot ha dirigit la seva primera pel·lícula, que porta per nom Mi soledad tiene alas. Així i tot, resulta inevitable que la seva bellesa —a ulls de qui jutgi, està clar— sigui un dels temes que més surt a col·lació quan es parla d'ell. Així succeïa en la seva visita al pòdcast Malas personas, en el que la còmica i presentadora Victoria Martín li preguntava sense massa miraments per la seva condició d'Adonis: "cuando tú naces guapa, cuando tú naces guapo, todo es maravilloso. La vida es increíble, ¿es verdad o no?".
Sorprenentment, la resposta de l'actor no deixava ningú indiferent. "¿Tú no tienes ahí una foto de cuando yo nací, no?", es dirigia Casas a un dels seus acompanyants amb certa ironia. "No me sacaban a la calle, esto es real también", sentenciava l'actor. Segons ell mateix explicava davant de la mirada atònita —i el riure— de l'entrevistadora, Mario no era especialment afavorit després de ser concebut. "Salí deformado", començava a explicar. Pel que sembla, la seva mare va tenir algunes complicacions en l'inici del part i els facultatius es van veure forçats a utilitzar fòrceps per poder treure'l del ventre. Això va provocar que sortís molt deformat, amb el cap apilat. El protagonista de Toro s'arriba a definir com "Sloth, el monstruo de Los Goonies".
Quan van començar a rebre visites a casa seva, el seu oncle no es va tallar en declarar que no li semblava un nen especialment bonic: ''Qué feo, os ha salido feo''. "Estuvieron meses sin sacarme, y ya empezaron a sacarme como a los dos o tres años", assegura ell entre rialles. Per a gustos els colors, però és un fet objectiu que com un monstre no s'ha quedat. Què hauria estat de la seva carrera. Despreocupat per la seva bellesa i centrat precisament a fer la seva feina com a actor, el gallec es troba immers en la promoció de la cinta que ha dirigit —Mi soledad tiene alas s'estrena el 25 d'agost— i de Bird Box Barcelona, la seva darrera pel·lícula amb Netflix que és, en realitat, el 'spin-off' del film estatunidenc que porta el mateix nom i es va estrena el passat 14 de juliol.
Una pel·lícula en què el físic i el rostre semblen no importar gaire. Tan poc com que porta els ulls embenats. Tot un avenç.